La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, va anunciar després del Consell de Ministres que la Generalitat rebrà aquest mateix divendres 110 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic -FLA- ordinari. Santamaria va explicar que aquests diners es pagaran directament als proveïdors sanitaris, concretament, 101 milions aniran destinats a les farmàcies i 7 més a concerts sanitaris.
La número dos de l'Executiu espanyol va explicar que el Govern català ja s'ha posat en contacte amb Hisenda per començar a complir les condicions especials perquè Catalunya tingui accés als 3.034 milions d'euros del FLA extraordinari.
Fonts del Departament d'Economia van explicar a l'ACN que els farmacèutics rebran els seus diners dilluns com a molt tard. Els 101 milions d'euros provinents del FLA es van abonar ahir. D'altra banda, els diners restants fins arribar a total de 121 milions d'euros de la factura dels medicaments dispensats durant el mes de juliol, que provindran de recursos propis de la Generalitat, es pagaran el dilluns.
Per la seva part, el Ministeri d'Hisenda va explicar que en total Catalunya rebrà del FLA ordinari aquest mes de novembre un total de 319 milions. 200 serviran per pagar els venciments del deute i 6,8 per el pagament d?interessos.
Els convenis amb farmàcies rebran 101,12 milions i els concerts sanitaris 7,1. Per últim, es destinen 4,1 milions a subvencions d'entitats locals. Soraya Saénz de Santamaria va explicar que la Generalitat s'ha dirigit al Ministeri d'Hisenda per incorporar-se al sistema de factures electròniques, una de les noves condicions que l'Estat imposava a Catalunya el passat divendres per cobrar el FLA extraordinari.
Segons la vicepresidenta, el Govern català també està complint amb la segona gran condició d'Hisenda, la que obliga a la Generalitat a enviar un informe a l'Interventor General de l'Estat -IGE- per assegurar que no dedica un sol euro del FLA a polítiques independentistes.
La vicepresidenta espanyola va dir que les autonomies cobraran aquest mes 874 milions del FLA, dels quals 319 es dediquen a la Generalitat. La número dos del govern de Rajoy va afirmar que si Catalunya segueix complint, rebrà també la part que li pertoca del FLA extraordinari, això son 3.034 milions d'euros d'un total de 7.889 que l'Estat encara ha de repartir entre les diferents autonomies.
Guindos va dir que hi ha "tensions importants de finançament a curt termini". El ministre d'economia, Luís de Guindos, va dir que sense l'Estat, Catalunya no té accés al mercat a mig termini ni tampoc a curt. De Guindos va afegir que "últimament s'han posat de manifest tensions importants de finançament a curt termini per part dels bancs".
El ministre va explicar que el FLA cobreix el dèficit públic i els venciments dels mercats de capitals i que "existeixen tensions importants per cobrir una part d?aquest venciment". De Guindos va assegurar que l'Estat ja li ha prestat a la Generalitat 150.000 milions d'euros sense interessos i que ho seguirà fent, sempre que compleixin.
"S'ha ocultat informació"
El director de l'oficina econòmica del president del Govern espanyol, Álvaro Nadal, va garantir ahir que tots els proveïdors cobraran a través del Fons de Liquiditat Autonòmica, però va indicar que l'executiu vol saber per què la Generalitat va situar-los a la cua a l'hora de cobrar quan les condicions del FLA estableixen que primer s'ha d'atendre les necessitats socials. En declaracions al Parlament després de reunir-se amb diputats del PPC, Nadal també va acusar la Generalitat d'"ocultar informació" amb els 1.300 milions d'euros que no es van comptabilitzar com a dèficit. Va lamentar la "manca de coneixement" de president de la Generalitat quan parla del Castor. Nadal es va reunir ahir amb un grup de diputats del PPC per explicar-los com està la qüestió del FLA.
Allà, va garantir que "a Catalunya ni a cap altre part d'Espanya, un proveïdor de serveis públics de tipus social es quedarà sense cobrar". "Això no passarà mai", va remarcar. Ara bé, ha indicat que el que vol el Govern espanyol és per què els recursos que s'haurien d'haver destinat per part de la Generalitat a pagar aquest tipus de proveïdors no s'han utilitzat per aquest fi. També ha recriminat al Govern que no hagi facilitat la informació correctament perquè 1.300 MEUR es comptabilitzessin com a dèficit públic, i ha remarcat que aquesta és una de les pràctiques que feia servir l'executiu grec per amagar dèficit.
