Si hi hagués un vot individual i secret per part de tots els militants de la CUP, respecte a si volem donar suport o no a Mas, per poder ser reelegit president de la Generalitat, no crec que hi hagués ni tan sols un u per cent de vots a favor". M'ho va dir, divendres al matí, un dirigent de la CUP. M'ho exposà molt bé. Va ser clar i net.

Durant tota la setmana passada en les col·laboracions en aquest diari i en altres de radiofòniques he repetit el mateix. Sento haver donat tant la llauna. Però estava i està justificat per la infame i fal·laç campanya mediàtica de la Generalitat intentant fer empassar el contrari. A més, en un sol dia, la CUP va rebre més de mil correus molt durs i gens innocents. Els de la CUP poden ser castristes, però qui practica el "repudio" a la cubana són Mas i els seus corsaris. Això no passa enlloc de l'Europa democràtica.

A causa d'aquesta insolència, les relacions CUP-CDC han anat empitjorant. La CUP no suporta més la insolent pressió de Mas. L'únic element bàsic continua sent el mateix: la CUP no vol que Mas torni a ser president per considerar-lo la quinta essència de la corrupció. Quantes vegades caldrà dir-ho? Qui coi se n'estranya?

Personalment, a la CUP li aplico una frase que va ser atribuïda a Voltaire perquè efectivament correspon al seu pensament. "No estic gens d'acord -hauria dit el pensador gal a un interlocutor- amb les vostres idees. Però em barallaria amb qui fos perquè poguéssiu exposar-les". Està clar que Mas no és Voltaire, ni de lluny. Com Zapatero, Mas és un Maquiavel barat. Fa poc he sabut per una bona font que Mas va anar a veure un molt alt financer català. Li va demanar diners per a la campanya del 20-D, argumentat que "li en calien per parar els peus a la CUP". És literalment exacte.

Des de la CUP em diuen que respecte a l'assemblea informativa d'avui no hi haurà cap novetat. La CUP demanava un nou candidat i els de Mas no han donat cap nou nom. Per tant, la CUP continua sense voler votar a un candidat, perquè no n'hi ha cap de nou i de Mas mai no ha ni pensat deixar de refusar-lo. Ans al contrari, passà d'abstenir-se a votar en contra, per mostrar l'augment del seu rebuig, i del seu emprenyament, atès que abstenir-se seria suficient.

Queda claríssim el poder mediàtic totalitzant de Mas. No tenim una comunicació lliure i important que pugui limitar la omnipotència de Mas. Això va així, com si fos una qüestió de detall.

La proposta de Mas de crear tres vicepresidències és una insolència més, atès que això no "afectaria les atribucions del President", que a més estan conferides per llei. Seria una comissió més. El fet porta a recordar el primer ministre Georges Clemenceau, que deia: "Quan vull enterrar un problema creo una comissió". A més, recordem que Mas arribà per primera vegada a president pactant la investidura amb el PSC per, al mes següent, pactar la legislatura amb el PP. Des de la CUP, que és activa judicialment contra malifetes que afecten CDC, em diuen que estan al caure avenços en l'acció judicial respecte a l'empresa pública de la Generalitat Infraestructures, encarregada i de projectar i, ai las, adjudicar les multimilionàries obres de la Generalitat. Ha estat objecte d'un sembla que molt profitós registre judicial. Actualment no té president ni director general.

Què passaria si en aquest tema o en qualsevol d'altres judicials oberts, aviat hi hagués -com és previsible- avenços processals penals i la CUP -cosa impossible a dia d'avui- donés suport a la candidatura de Mas? Senzillament, que la CUP perdria les bones perspectives electorals que té. Seria molt just. La CUP també ha de tenir en compte que les actuals expectatives electorals de Mas són desastroses. És exactament per això que Mas pidola, agafant-se al ben poc que li queda. La CUP ho sap de sobres. Per això continuarà ferma en la seva posició. Sap que a l'endemà de la patacada de Mas del 20-D, aquest haurà d'acceptar designar un nou candidat, altrament s'arrisca a una rebel·lió interna. En tres setmanes, el gallet cofoi Mas perdrà la cresta i la CUP vol conservar el que tant li ha costat. És lògic i just.