La Mesa del Parlament va aprovar ahir presentar al·legacions a la suspensió per part del Tribunal Constitucional -TC- de la declaració d'inici del procés de «desconnexió» amb l'Estat aprovada per Junts Pel Sí -JxS- i la CUP en el primer ple de la present legislatura autonòmica.

La decisió de recórrer la suspensió del TC va comptar amb el suport dels quatre membres de JxS a la Mesa i el representant de Catalunya Sí que es Pot, mentre que han votat en contra Ciutadans i PSC. El PPC i la CUP no formen part de la Mesa. La cambra catalana anirà a la presentació de les al·legacions abans de divendres, moment en què acaba el termini disponible.

El vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas -JxS-, va al·legar en roda de premsa que un «òrgan jurisdiccional» com el TC no pot «detenir» l'«impuls polític» de la cambra catalana. De la seva banda el vicepresident segon, José María Espejo-Saavedra -C's-, va afirmar que des de la seva formació consideren que la resolució està fora del marc competencial de la cambra i va assenyalar que al seu parer no és només una «declaració política» sinó que també té efectes jurídics.

A la Mesa ampliada també es va aprovar per unanimitat una proposta per Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, perquè els serveis jurídics del Parlament elaborin un informe sobre els possibles «efectes jurídics» de la resolució independentista aprovada en el primer ple de la legislatura.

efe/ddg barcelona

El president català en funcions, Artur Mas, va titllar ahir de «bel·ligerància excepcional» l'actitud del Govern central «en contra de tota de la ciutadania catalana», que la «castiga» i «agredeix» per decisions «polítiques» defensades per vies «pacífiques, democràtiques i «respectuoses amb els drets humans». En una roda de premsa al Palau de la Generalitat després de la reunió del Govern, Mas, va anunciar que ha encarregat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiï totes les vies de recursos jurídics possibles. Pel que fa a la resposta política, va apuntarque serà «fer el procés més irreversible» i eixamplar la seva base social.

El líder de CDC va acusar el Govern central de practicar «una agressió institucional» a través de l'«ús de la força» de l'Estat pel fet que a Catalunya es defensi «un projecte polític, pacífic i respectuós amb els drets humans», en al·lusió al procés sobiranista.

Va qualificar de mentida «total i absoluta» que la Generalitat hagin ocultat els 1.300 milions d'euros, ja que era un muntant que el Govern coneixia des de 2009, segons ha defensat Mas, que va acusar a l'Executiu del PP d'usar aquesta xifra per «atacar» i «castigar» Catalunya.

n aquesta línia, va advertir al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que «juga amb foc» i «s'acabarà cremant», ja que, segons va indicar, el Govern central tenen deficiències en el finançament que un dia li poden causar problemes davant la UE.

Mas va advertir que, o Catalunya segueix pel camí sobiranista o serà «engolida per la maquinària» de l'Estat, i va apuntar que el Govern del PP, amb aquest tipus d'«agressions», està «ajudant» a «eixamplar el sobiranisme».

Diàleg obert després del 20-D

En aquesta línia, el president en funcions va mantenir la voluntat de diàleg amb «un altre Govern central» després del 20-D que no «es dediqui a l'agressió institucional permanent» ni «intervingui» l'autonomia catalana, com, segons el seu parer, fa l'Executiu del PP, amb el qual creu que el diàleg «no és possible».Mas va apuntar que si el 20 de desembre a Espanya hi ha un Govern diferent que «no es dediqui a l'agressió institucional permanent i que no persegueixi» les persones per les seves «idees polítiques» -en al·lusió al moviment independentista- llavors «és evident que les institucions catalanes estan en aquesta actitud de parlar i negociar». No obstant això, el president en funcions va recalcar que amb l'actual Govern central «el diàleg no és possible» quan adopta decisions que afecten «tota la població catalana».