Fl divendres al matí vaig tenir una molt llarga conversa amb un dirigent de la CUP. Li vaig demanar, per enèsima vegada en pocs dies, si hi havia fissures en la seva constant posició de "no" -adverbi de negació- votar la candidatura de Mas.

Em diu que no hi ha cap inici d'intent d'acceptació de Mas com a candidat. CDC no vol ni discutir-ho, quan la CUP treu el tema. Em demanà que no el cités entre cometes. Així ho faré. Però sense canviar res. Em digué que si hi hagués alguna evolució seria en el sentit d'endurir la seva negativa. Em recordà que inicialment pensaven abstenir-se. Però les pressions de Mas els han fet radicalitzar, passant a decidir votar "no". Fou una posició més dura, adoptada per mostrar el seu cabreig, atès que abstenir-se ja seria suficient per fer anar en orris el desig de Mas de ser candidat. La CUP continua estant contra la candidatura de Mas però volen mostrar-ho amb més intensitat. Però no he vist que cap gran mitjà hi fes esment. Per tant, és claríssim. L'única cosa que volen evitar és que el clan de Mas pugui fer-los passar per anti-independentistes. Ho intenten constantment amb els seus mitjans i fins i tot amb un tuit oficial de CDC que mai els perdonaran.

Li vaig dir que el dia anterior, que també al matí vaig parlar amb ell i amb un altre dirigent de la CUP, havia quedat convençut del que em van dir. Va ser també un "no" sense cap matís a la candidatura de Mas. Però el mateix dijous a la tarda vaig començar a tenir un polsim de dubte, en veure la insistència en sentit antagònic de TV3, que, com tots els grans mitjans deia el contrari. Hi coincidia la xarxa catalana de la TVE i de RNE, dites de Sant Cugat. Fan tot el possible per redifondre les mentides de Mas, quan a Catalunya hi ha un buit immens que desitja informacions responsables. En TV generalista i no esbiaixada intenten omplir-lo Telecinco i Antena 3. Moltes gràcies a ambdues cadenes.

La font de la CUP m'explicà amb detall i paciència que no veu ni un dirigent de la CUP contrari a aquella posició que serà -em diu- ratificada definitivament (un cop més) dimarts i dijous vinents.

Em diu que si, per atzar, que no creu ni imagina, dos diputats de la CUP votessin a favor de Mas, els altres vuit inexorablement votarien en contra de Mas, fotent enlaire l'intent d'aquest.

Ha estat per evitar les malicioses crítiques dels de Mas, que la CUP va voler la ratificació per la seva assemblea suprema del "no" a Mas. Els dirigents diguem-ne executius de la CUP han estat murris. Saben que aquella assemblea suprema té una línia més dura. Per tant, no es pot esperar cap reculada per part seva. Són encara més anti Mas. Qui carai els podria convèncer que Mas no té res a veure amb la corrupció? En tenen proves espectaculars. Quan en la negociació la CUP diu que no vol Mas de candidat, els de Mas callen i canvien de tema. No volen ni parlar-ne, malgrat ser l'únic punt de caixa o faixa per a la CUP. És un tabú total. Ho trobo literalment medieval.

Imaginem-nos que ara Rajoy volgués prendre una decisió escorada vers la dreta del partit, però tem que el sector més moderat, o l'opinió pública li ho pugui fer pagar. Una solució fàcil seria dir que ho posava en mans d'Aznar o d'una comissió interna molt dretana, rentant-se'n ell les mans, així com aconseguint sense cost el que volia. Al llarg de la història hi ha milers de polítics que han tingut aquest tipus de ben lícita murrieria.

El paradigma de tot plegat és que les pressions de Mas han acabat sent, a dia d'avui, molt negatives. Ell i el seu indecent aparell mediàtic han aconseguit irritar, i molt, la CUP. Abans ho aconseguiren amb Junqueras i tot ERC, forçant en fals una coalició. En ambdós casos la pressió mediàtica de la Generalitat ha estat clau.

Caldrà, per tant, no només desfer-se de Mas sinó també del que objectivament és la TV més manipuladora d'Europa i del món. El seu llautó està vist i revist. ERC també la vol heretar, cosa que s'hauria d'impedir, però ho dubto. En canvi, ara no veig cap raó per la qual CUP hagi de canviar de posició, cosa que espero que es vegi dimarts i dijous vinents. Serà, ai las, gràcies a unes eleccions espanyoles. Altrament hauríem d'haver esperat a gener. Per a Mas, addicte al poder personal, cada segon compta.