Fa 75 anys, el Monestir de Poblet va recuperar la seva vida monàstica després de 105 anys d'abandonament amb l'arribada de quatre monjos cistercencs italians. Des d'aleshores, el centre religiós s'ha adaptat als nous temps, rellegint la regla benedictina. "Ha canviat en allò més accidental però no en allò central" va explicar el prior del monestir, el pare Lluc Torcal. "La regla de Sant Benet marca un horari de pregària i un horari de treball però s'adequa a les circumstàncies i als temps i això permet que hi hagi joves a Poblet", va apuntar el pare Lluc, que comenta que ara al monestir hi viuen 30 monjos de diverses generacions que són garantia de la continuïtat de la comunitat. "Si visquéssim com als anys 50, molts joves no viurien aquí", va dir. Diversos actes van commemorar-ne ahir la restauració fa 75 anys, amb una missa, conferències, una exposició i la clausura del Tercer Festival Internacional d'Orgues.

Per tot plegat, Poblet podria ser un referent per a l'Església. "En algunes coses podria ser exemple a seguir, en d'altres hem de seguir nosaltres a l'Església", va assenyalar el pare Lluc, que reconeix que "si Poblet pot aportar i servir d'exemple a l'Església, benvingut sigui".

Poblet va ser desamortitzat el 1834 i va estar 105 anys inhabitat i sotmès a l'abandonament. El 1940, es va reprendre la vida monàstica per part dels monjos de Sant Bernat d'Itàlia.

"Van iniciar una nova aventura amb tota la casa desmuntada i amb la bogeria d'uns quants joves de 15 anys que un any després es van incorporar a la comunitat", va detallar Torcal. Segons el prior, gràcies als joves la fundació va tenir èxit, perquè el centre va estar sense condicions fins als anys cinquanta. "Si haguessin sigut homes més fets, haurien marxat a un altre lloc", va assegurar Torcal.

"Quan totes les circumstàncies eren adverses, malgrat tot, van continuar fidels a la seva voluntat de tirar endavant Poblet i això és el que esperona els que hem continuat en aquesta vida de seguir endavant" va explicar el pare Lluc, que va afegir que Poblet va mantenir-se viu i continua viu ara.

A partir d'aleshores, es va començar a reconstruir la vida al monestir: es van comprar terres i es van començar a conrear. Un cop consolidada la restauració, el monestir de Poblet va ser declarat patrimoni de la Humanitat.

A dia d'avui, Poblet és el monestir medieval més gran habitat al món.