proclamar la imminent independència mentre l'Estat intervé les finances de la Generalitat. Al govern que surti de les converses en marxa, o de les eleccions de març, li espera una primera batalla ben autonòmica: defensar-se contra la invasió legal del Departament d'Economia. Raül Romeva pot anar dient que ja s'ha passat pantalla de l'etapa autonòmica: el govern central no ho ha fet. Continua a la mateixa pantalla, o a la mateixa pàgina, i més aviat està passant pàgines cap enrere.

La Generalitat està mal finançada. La majoria d'autonomies ho estan, però la catalana és de les que més. Ha de prestar serveis com l'ensenyament, la seguretat ciutadana i la sanitat, amb una capacitat de despesa potencialment il·limitada. Sobretot en la sanitat, on sempre hi ha demanda per gastar més, però com més es gasta més creix la demanda.

Per satisfer aquestes despeses, el sistema de finançament no ofereix prou recursos, i en temps de crisi encara menys. En conseqüència, la Generalitat gasta més del que ingressa, fa dèficit. Al principi ho solucionava endeutant-se, però ara ja no hi ha cap banc que li deixi diners, i a més a més ha de pagar els préstecs anteriors i els interessos corresponents.

A manca de diners, s'endarrereix en pagament de factures i subvencions. Farmàcies i hospitals concertats són alguns dels que deixen de cobrar al dia. Però el govern central ofereix una solució: préstecs per pagar aquestes factures.

És el FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica, un cop de mà a totes les autonomies, però que al que Catalunya, des d'ahir, només podrà accedir sota unes condicions especials: des de Madrid es controlarà el destí de tots i cadascun dels euros, i fins i tot es connectaran els sistemes informàtics de la Generalitat i el Goven central perquè Montoro sàpiga en temps real en què se'ls gasta en Mas-Colell, i pugui tancar l'aixeta si vol. D'això se'n diu intervenció.

I per què? Doncs perquè el Govern central sospita que el català es vol gastar aquests diners en coses separatistes, il·legals i anticonstitucionals. Declaració absoluta de desconfiança.

Al mateix temps, Rajoy prescindeix de Mas en les seves consultes sobre l'amenaça gihadista, malgrat la importància dels Mossos d'Esquadra, però en canvi parla amb el govern basc. Una altra mostra de desconfiança, i sumant dos i dos potser vol dir que aviat seran intervinguts els Mossos. Per raons de seguretat, és clar.