petrograd

17.11.2015 | 06:30
petrograd

«Un botiguer que hagi votat durant 30 anys a la moribunda CDC i ara llegeixi el document de la CUP es pot morir d'un atac de cor. És comunisme, anyada del 1917»

Diumenge vaig revelar en aquesta col·laboració que «Mas i la CUP -estàvem- més enfrontats que mai». Llavors, tots els mitjans deien el contrari. Havien caigut en l'ensarronada que els hi havia imposat Mas a través de TV3. Ara ja tot ha quedat clar. Mas-Colell va fer el que jo vaig recomanar, i continuo recomanant als meus lectors: llegir el document «Fill a l'agulla» de la CUP.
Es troba fàcilment a Internet. A continuació Mas-Colell va escriure a al diari Ara un article que pràcticament implica la fi de les relacions entre CDC -o com es digui- i la CUP.
Un menestral, un botiguer o un empresari que hagi votat durant 30 anys a la moribunda CDC i ara llegeixi el document de la CUP es pot morir d'un atac de cor. És comunisme, anyada del 1917 i de les vinyes -si n'hi ha- de Petrograd, avui Sant Petersburg. És obvi que cal destrossar la destrossa sanitària, per dir-ho així, de Mas. Però plantejar-ho com ho fa, junt amb mil coses més, és una cabòria irracional de base ideològica i una manera de dur a terme cap refundació sanitària real.
Mas està llançat a una altra maniobra d'ensarronada mediàtica. Vol fer creure que és la CUP la que ha muntat un conflicte innecessari que liquidarà el pretès «procés». No és així. Una de les poques virtuts de la CUP és que sempre ha dit el mateix. Mai no ha volgut ni vol a Mas com president i sempre ha tingut un programa de trencadissa.
Dimecres al migdia va ser Mas que amb el seu mòbil personal va trucar a Baños, de la CUP per dir-li que el volia veure tot ?seguit. Aquest li digué que sí, però que hi aniria acompanyat.
Quedaren per reunir-se discretament, al cap de poques hores, a la Generalitat, Però Mas ho va filtrar als mitjans, per així fer creure que tot estava llest i posar-lo entre l'espasa i la paret. TV3, com sempre, va fer el que li deia Mas. Baños es va adonar que Mas li havia muntat una trampa.
Per això va decidir votar contra Mas quan precisament aquest li acabava de demanar que només s'abstingués. Això hauria tingut el mateix efecte: la derrota de la designació de Mas com a candidat. Però TV3 li hauria donat un sentit de porta oberta. Mas repetia una operació mediàtica que també efectuà per forçar Junqueras a formar una llista conjunta. Baños no volgué passar pel mateix camí i a més de votar en contra també va difondre el document esmentat que Mas ja coneixia i del qual se'n fotia.
Quedava clar que, com confirma l'article de Mas-Colell, s'han tancat els ponts, almenys per ara i per un període indefinit. Això és així. Les meves fonts no poden ser més directes.
Per acabar-ho d'espatllar hi ha hagut el vil assassinat en massa de París. He escrit molt sobre la barbàrie fonamentalista islamista. No crec que ningú a Catalunya n'hagi publicat tantes sèries ni tantes anàlisis, ni ofert tantes conferències, ni visitat tants llocs, diguem-ne, complicats. Han estat l'Afganistan sota domini talibà, les illes de Mindanao i Basilan a Filipines així com -durant un mes i mig- el centre mateix de la part de Síria avui sota control de Daesh, nom preferible a Estat Islàmic.
Em moro de ganes d'escriure'n i de fer-ne conferències, sense cobrar res, sigui on sigui i organitzat per qui sigui. Crec que arreu s'ha de denunciar el que és una immensa barbaritat que ens posa en perill a tots i a totes les llibertats.
El tema és immens i cabdal en si mateix. Ara bé, tenen particular interès col·lateral les monstruoses vileses emeses des de la CUP i d'altres grups d' extrema esquerra. Hi ha tema de sobres, molt més del que a Catalunya s'ha fet saber a l'opinió pública. Resulta molt aclaridor.
No hi puc pensar sense que se m'humitegin els ulls. Callar-ho és no tenir cap ni cor, cosa que també li passa a la cridanera sionista en cap de Catalunya, tant directament al servei d'Artur Mas. Uns tensionen als altres perquè ens volen enredar a tots plegats. Poden arribar a tenir l'odi com a una senya d'identitat i estar-ne orgullosos.
Patim una fraternitat d' odis -certament, això no és el substantiu-. Però com diuen -o diuen que diuen- els gallecs de les bruixes: aquesta fraternitat no existeix, però pel que fa a haver-n'hi, n'hi ha.
Faré tot el que pugui per exposar-ho atès que si estigués davant una oposició diria: «aquest tema me'l sé». És d'interès vital -mai tan ben dit- exposar-lo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema