Els advocats de l'exdirector administratiu de la Fundació del Palau de la Música i del Consorci del Palau Jordi Montull han demanat una pena d'entre un any i un any i tres mesos de presó per al seu client, per un delicte d'administració fraudulenta o malversació de fons públics. Així, admet que va desviar fons de les entitats per a obres particulars i empreses familiars, però no reconeix pagament de comissions a CDC procedents de Ferrovial, ni el frau fiscal ni haver falsejat documentació comptable per enganyar a Hisenda. La fiscalia li demana 27 anys i mig de presó per malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i frau fiscal, a més de multes que pugen a més de 22 milions d'euros en multes i 25 milions en indemnitzacions.
En el seu escrit de defensa pel cas Palau, assegura que Montull «sempre va seguir les directrius» de Fèlix Millet, el «màxim responsable» de les tres entitats. «Sense pretendre justificar» els delictes, afegeix, diu que durant els anys de Montull a l'entitat, del 1980 al 2009, el Palau va passar de la «decadència i la precarietat» econòmica a «la major esplendor de la seva història».
En la seva confessió del 16 de setembre del 2009, un mes i mig després de l'entrada dels Mossos al Palau, Millet i Montull van admetre haver desviat a les seves butxaques 3,3 milions d'euros, però finalment una auditoria i la fiscalia van calcular que l'espoli pujava a més de 25 milions. L'advocat de Montull, Jordi Pina, diu que aquell «penediment» no va ser exacte en les quantitats desviades perquè feia molts anys que havien començat i en aquell moment ja no tenien accés als comptes de l'entitat.
Així, Montull només ha reconegut haver pagat amb fons de la Fundació i del Consorci obres i electrodomèstics a casa seva i de la seva filla Gemma a través de factures falsejades, i pagament de serveis a empreses de la seva dona, Mercedes Mir. També reconeix, com va fer en la confessió del 2009, operacions immobiliàries a través del Palau que l'haurien beneficiat a ell.
No admet però haver-se quedat diners en metàl·lic, ja que aquests anaven a pagar dietes dels membres dels cors, entre altres. De fet, la defensa ha anunciat que aportarà al judici un nou informe pericial per rebatre altres informes, ja que consideren desorbitada la xifra de més de 20 milions d'euros suposadament espoliats.
Així, asseguren que les factures presentades eren per serveis prestats realment, tot i que el pagador era el Palau, i també diuen que les acusacions comptabilitzen per duplicat alguns conceptes. En tot cas, recorden que el propi fiscal diu que Montull es quedava un 20% dels imports desviats, i Millet el 80% restant.
Així, la defensa diu que Montull només hauria comès un delicte d'administració fraudulenta, que suposa un any de presó, o com a molt un de malversació de fons públics, que suposaria un any i tres mesos de presó, tenint en compte les atenuants de confessió, col·laboració amb la justícia, dilacions indegudes i reparació del dany, sempre com a cooperador necessari, i mai com a autor directe, que seria Millet.
En aquest sentit, nega haver intercedit perquè la constructora Ferrovial pagués comissions irregulars a CDC a canvi de l'obtenció d'adjudicacions d'obra pública. En aquest sentit, recorda que Montull no era gens conegut públicament i tenia «capacitat nul·la» d'influència política o empresarial. A més, l'escrit recorda que no hi ha cap funcionari imputat per haver prevaricat en l'adjudicació d'obres.
El mateix despatx d'advocats també porta la defensa de la filla de Montull, Gemma, que des del 2003 treballava al Palau i des del 2005 era la directora financera de la Fundació i el Consorci. En el seu cas demana l'absolució per tots els càrrecs, perquè ella, tot i el càrrec, només tenia funcions administratives i comptables, però seguia les ordres de Millet i del seu pare, que «no li donaven explicacions» i ella tampoc revisava la veracitat de les factures que li presentaven per introduir a la comptabilitat.
