El líder parlamentari de la CUP, Antonio Baños, va reclamar ahir un nom de «consens» per a la Presidència de la Generalitat, ja que Artur Mas «no és el nom que eixampli i generi consensos suficients», i va avisar del «risc de desmobilització» que podrien provocar unes noves eleccions.

Un dia després que la CUP no donés el seu suport a la investidura d'Artur Mas per segona vegada, Baños va admetre que «no és un moment on tot va bé, però tampoc on tot estigui embussat i no anem cap enlloc. S'estan fent coses que no s'han fet mai, estem construint una república».

En declaracions a Rac1, preguntat sobre si l'independentisme està fent el ridícul, va ser clar: «En absolut. Hi ha moments de desànim, d'eufòria, en què ens estanquem, però mai hem anat enrere -en el procés sobiranista-. A vegades ens parem, per debatre, consensuar o buscar la tàctica, però mai cap enrere».

En tot cas, el dirigent va reconèixer que la convocatòria d'unes noves eleccions, en cas si no s'arriba a un acord amb JxS, tindria un «risc terrible de desmobilització i desmoralització de la majoria» independentista i del «tresor» dels seus 72 diputats.

Però de la mateixa manera, va llançar un avís: «Ni ultimàtums, ni amenaces, ni grinyolar de dents, perquè el mandat de les eleccions és molt seriós. No estem aquí per gestionar una administració regional d'Espanya, sinó per fundar una república», va sentenciar Baños.

El pla dels cupaires

La CUP manté les seves condicions «mínimes» per buscar un pacte amb Junts pel Sí, recollides en un text que planteja quatre fronts d'actuació: la «ruptura democràtica» amb l'Estat, un «pla de xoc» amb 39 mesures socials i la paralització de 14 privatitzacions, l'inici d'un procés constituent que inclogui un combat «implacable» contra la corrupció i, finalment, un calendari de 18 mesos per enllumenar una «república» catalana. En el camp de la «ruptura democràtica», la formació enumera els greuges a l'autogovern de Catalunya i denuncia una «ofensiva recentralitzadora i espanyolista» de l'Estat.

La CUP fa una extensa llista de mesures de «xoc», entre les quals destaquen els «xecs aliments» per garantir l'alimentació de nens i famílies, l'apropiació per part de la Generalitat de pisos en mans de la Sareb -el «banc dolent» que acumula els actius tòxics dels bancs rescatats-, reduir el preu de les taxes universitàries a nivells de 2009 o el tancament de peatges. També s'exigeix la retirada del projecte de BCN World, la supressió dels concerts educatius amb centres d'elit, aturar la venda de sòl públic, així com la privatització d'Aigües Ter-Llobregat o l'anul·lació de totes les iniciatives encarades a privatitzar serveis sanitaris o socials.