L'Audiència de Tarragona ha fixat una fiança de 250.000 euros i ha retirat el passaport al tresorer de CDC, Andreu Viloca, en entendre que la seva suposada vinculació a un «entramat organitzat» d'àmplia capacitat econòmica i contactes d'«especial rellevància» augmenta «exponencialment» el seu risc de fugida.

En un acte, la secció quarta de l'Audiència de Tarragona va acordar ahir deixar en llibertat amb fiança de 250.000 euros Viloca, que, segons van informar fonts judicials,

L'Audiència va adoptar aquesta resolució després d'una vista celebrada ahir en què la defensa de Viloca, exercida per l'advocat Xavier Melero, va demanar que es revoqués l'ordre del jutge del Vendrell (Baix Penedès) d'enviar-lo a la presó preventiva, mentre que la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar que seguís entre reixes, per risc de fugida i de destrucció de proves.

En el seu escrit, l'Audiència no aprecia risc de destrucció de proves, encara que admet que sí que existeix un «elevat» risc de fugida, per la qual cosa imposa a Viloca una fiança de 250.000 euros i, una vegada abandoni la presó, ordena que se li retiri el passaport, que se li impedeixi sortir d'Espanya i que comparegui cada dilluns en seu judicial, amb l'objectiu de «minimitzar» el risc d'una acció elusiva de la justícia.

«Existeixen indicadors de la concurrència d'un entramat organitzat, entramat amb una àmplia capacitat econòmica, amb contacte amb diferents persones d'especial rellevància, circumstància que, unit a la gravetat dels fets denunciats, incrementen exponencialment el risc de fugida de l'avui apel·lant», adverteix l'acte, en relació amb Viloca.

El tribunal també alerta sobre el «rendiment no revelat que presumptament es deriva de l'activitat presumptament il·lícita que se li imputa» al tresorer de CDC i apunta que en la causa, malgrat que és secreta, obra una «sòlida aparença provisòria d'imputació subjectiva».

Atenent a l'«elevada» situació econòmica de l'imputat, la sala fixa en 250.000 la fiança, quantitat que segons la seva opinió «s'ajusta més a la capacitat per cobrir-la» del tresorer de CDC i permet, en atenció a les seves circumstàncies personals, «seguir garantint fins de subjecció al procés».

La sala reconeix l'«alt nivell d'arrelament personal» de Viloca a Espanya, per la qual cosa considera que no queda justificat mantenir-lo a la presó: «És nacional d'Espanya, amb família molt pròxima al nostre país, arrelament al seu domicili i un molt important arrelament laboral derivat de la seva activitat professional», sosté.

Sobre el risc de destrucció de proves al·legat per la Fiscalia, la sala entén que Viloca tenia coneixement de la causa -que es va iniciar el 2013-, «resultant obvi, però absolutament cert que ha tingut possibilitat d'afectar aquells mitjans probatoris que hagués considerat oportuns».

El tribunal recorda en el seu escrit que en el marc d'aquesta causa s'han dut a terme «actuacions amb repercussió mediàtica que sens dubte han arribat a coneixement de l'avui imputat que, havent estat en llibertat, en el seu cas ha gaudit de temps per poder destruir aquells mitjans de prova que hagués considerat oportuns».

L'Audiència va més enllà i recorda fins i tot que en el marc de les investigacions s'ha registrat dues vegades el despatx de Viloca i en un el seu habitatge. «No ens trobem davant una instrucció que es trobi en la seva fase inicial, ja que aquesta fa dos anys que està en curs, havent-se practicat diferents diligències instructores, entre les quals hi ha les diligències d'entrades i registres constatades, confiscant tots aquells documents, suports informàtics i efectes que van considerar necessaris per a l'aclariment dels fets investigats», sosté l'acte.

La sala creu a més que l'empresonament de Viloca no impedeix que el tresorer mantingui contactes amb terceres persones que puguin «frustrar» la investigació judicial en curs.

Davant l'al·legació de la Fiscalia que hi ha perill que Viloca pugui destruir documents relacionats amb els anys 2013 i 2015, el tribunal recordi al ministeri públic que la seva argumentació «es basa en el resultat d'una investigació de naturalesa prospectiva», sense concretar de quina manera la llibertat de l'imputat podria «comprometre» la causa.