La Cambra de Concessionaris i Empreses vinculades al Sector Públic adverteix que la declaració del Parlament deixarà sense finançament tant les concessions de grans infraestructures com els equipaments sociosanitaris, cosa que posarà en perill la prestació de serveis bàsics. Aquest organisme representa concessionaris i empreses vinculades el sector públic en l'àmbit de les infraestructures, els equipaments i serveis públics com Abertis, Agbar o Saba.

Aquest organisme, conegut per les sigles CCIES, va expressar l'«alta preocupació» per l'aprovació de la declaració d'inici del camí cap a la independència de Catalunya, l'annex de la qual preveu «un incompliment unilateral del contracte del govern de la Generalitat amb el prestador del servei públic».

La Cambra vol deixar constància que l'annex «no interfereix únicament amb els contractes i concessions de les grans infraestructures que presten serveis públics de mobilitat o comunicació, sinó també amb els d'equipaments sociosanitaris, esportius, de seguretat, serveis municipals, culturals, educatius, entre d'altres».

Així, adverteix que l'execució del que recull l'annex generarà de manera «inevitable» un incompliment amb l'ens finançador ja sigui en l'àmbit nacional, europeu o internacional, inclòs el propi Banc Europeu d'Inversions (BEI).

Segons el seu parer, l'abast d'aquesta mesura «arribaria a tota mena de prestació de serveis», tant si correspon a una multinacional, com si ho fa una empresa de gestió de serveis públics, una cooperativa, o qualsevol altre tipus de companyia.

«Tot incompliment encadenat posarà en evident perill la continuïtat de la prestació dels serveis, la solvència del prestador i, per descomptat, el prestigi internacional d'Administració pública catalana», assegura la Cambra.

El CCIES es refereix en exclusiva al punt 9 de l'annex que sosté que «el futur Govern impulsarà la renegociació de tots els finançaments estructurades», cosa que la Cambra interpreta com una revisió del deute que afectarà «els finançaments que van associades a la prestació de serveis públics, alguns bàsics».

Segons el parer de la Cambra, no existeixen referents semblants des de la creació de l'Europa comunitària d'iniciatives com aquesta, «ni tan sols en els pitjors moments de la crisi de Grècia», quan es va arribar a plantejar una sortida de l'euro del país.

Segons aquest organisme, la mesura podria suposar a més al futur Govern de la Generalitat «una judicialització de les conseqüències del mandat encomanat», així com «un tancament de l'accés a finançament internacional i un desprestigi de magnitud i durada inimaginable».

La Cambra convida la Mesa del Parlament a contrastar la idoneïtat d'aquesta mesura amb els organismes pertinents i apel·la «a la reflexió, a la consciència i a la responsabilitat pública», amb l'objectiu d'evitar «causar danys irreparables a Catalunya, a la seva seguretat jurídica i prestigi internacional, així com els serveis públics que presta als ciutadans».

Alerta sobre la prima de risc

La situació política a Catalunya, el Parlament de la qual va aprovar una resolució de desconnexió de l'Estat, podria provocar un alça en l'interès que s'exigeix al deute espanyol, i per tant, en la prima de risc nacional, segons preveu el cap d'economia de SaxoBank, Steen Jakobsen.

Jakobsen també va assegurar que el rendiment del deute català s'ha disparat als últims dies davant el d'altres comunitats, i presenta «més riscos» que el de Madrid o Navarra.