La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir ahir que l'Executiu recorrerà al TC la moció secessionista si dilluns s'aprova al Parlament i «en aquell mateix minut» demanarà la seva suspensió, de manera que ningú podrà executar cap actuació en compliment d'aquesta iniciativa.

Sáenz de Santamaría, en roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, va deixar clar que si el TC accepta el recurs i suspèn la moció, ni la Generalitat catalana ni cap institució pública poden realitzar cap actuació contrària a la suspensió. Paral·lelament, El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar que el seu partit donarà suport al recurs que el Govern té previst presentar davant el Tribunal Constitucional (TC) en cas que el Parlament de Catalunya aprovi la declaració d'inici de la independència dilluns que ve. Sánchez va brindar aquest suport al Govern de Mariano Rajoy en una roda de premsa en un hotel de Madrid després de reunir-se amb els secretaris generals de la UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo. Per altra banda, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va dir que C's està reflexionant si val la pena participar en la votació de la resolució independentista dilluns que ve al Parlament català i va emplaçar d'altres partits que facin el mateix. el contingut de la moció és «molt greu» i és necessari «prendre una decisió» respecte al que farà C's durant el ple, va reflexionar el seu líder. efe/dg barcelona

Els grups de Junts pel Sí -JxSí- i la CUP van presentar ahir un annex al punt vuit de la seva proposta de declaració per iniciar el procés cap a la independència amb la finalitat de «blindar» drets bàsics en matèria de pobresa energètica, habitatge, sanitat i educació, entre d'altres.

L'annex, que va ser presentat en el registre del Parlament, serà votat conjuntament amb la resta del text de la resolució que Junts pel Sí i la CUP van pactar la setmana passada en el qual s'aposta per la «desconnexió» de Catalunya de l'Estat espanyol i també s'afirma que les resolucions aprovades per les institucions catalanes no quedaran supeditades a les resolucions del Tribunal Constitucional -TC-.

Entre els drets fonamentals que queden inclosos en l'annex figuren el que els ciutadans puguin disposar de mesures que garanteixin l'accés als subministraments energètics bàsics -pobresa energètica-, però també en matèria d'habitatge, sanitat, educació, llibertats públiques, i administracions locals.

El text de l'annex es refereix, també, a qüestions com garantir els drets a les persones refugiades polítiques procedents d'altres països, i també a l'avortament, un aspecte sobre el qual es remet al compliment que estipula la Llei d'Igualtat Efectiva de Dones i Homes -Llei 17/2015 de 21 de juliol-.

Segons va indicar el president del grup de JxSí, Jordi Turull, «hem presentat un annex que desenvolupa el punt 8 de la proposta de declaració que ja vam presentar, per fer front a les decisions de l'Estat que afectin drets de les persones». «Expressem el compromís de blindar aquests drets i que el futur Govern pugui realitzar actuacions a fi que no es vegin afectats», va assenyalar, cosa que va «des de la pobresa energètica, a l'assistència sanitària» universal, passant «pel model educatiu», entre d'altres coses.

Segons Jordi Turull, «aquest document és la prova evident que la independència va d'això, de garantir els drets de les persones, que la gent pugui viure millor, i ja que això ho compartim, ho hem subscrit».

Des de la CUP, el president del seu grup parlamentari, Antonio Baños, va assenyalar que dilluns en el ple del Parlament que serà convocat per debatre la resolució es podran «blindar» drets fonamentals «que afecten les persones» a fi que «l'Estat espanyol no es dediqui a torpedejar-los».

La votació de la resolució independentista no serà secreta. Junts Pel Sí descarta aquesta opció perquè «l'independentisme dóna la cara», en paraules del diputat Pere Aragonès.