Diversos consellers van aprofitar la reunió del Govern de dimarts passat per traslladar al president català, Artur Mas, la seva discrepància amb la resolució per iniciar el procés cap a la independència, pactada per Junts pel Sí (JxS) i la CUP. Així ho va publicar ahir el diari La Vanguardia en un reportatge on el rotatiu narrava la reunió i les apreciacions que alguns dels homes del president van manifestar a la trobada.

La reunió de l'executiu català ja havia començat quan des de Junts pel Sí i la CUP es va difondre el text de la proposta de resolució, que declara «solemnement» l'«inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república», sense supeditar-lo al que pugui dir un Tribunal Constitucional «deslegitimat»

Segons informa el diari, al cap de gairebé dues hores de reunió als membres del Govern se'ls va repartir una còpia de la proposta, que es van disposar a llegir abans de començar un intens debat intern sobre la conveniència del text. El primer a expressar la seva discrepància, segons narra el rotatiu, va ser el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va manifestar la seva disconformitat amb una resolució per plantejar obertament la desobediència per assolir la independència tot etzivant la pregunta «què és això?».

A continuació ho va fer el conseller d'Interior, Jordi Jané, que es va mostrar també contrari al contingut de la resolució, crítiques a les quals es va sumar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que a més va fer constar el seu desacord amb alguns aspectes del primer discurs pronunciat per Carme Forcadell davant el ple del Parlament després de ser escollida presidenta de la cambra, intervenció que va acabar amb un «Visca la república catalana».

La CUP no vol investir Mas

Per la seva banda, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, van advertir que no tenia sentit acordar amb la CUP una resolució que recull en bona mesura els plantejaments de l'esquerra independentista antisistema i no deixar lligada la investidura de Mas, a la qual se segueixen oposant els deu diputats «cupaires». També el conseller de Justícia, Germà Gordó, es va desmarcar de la resolució pactada entre JxSí i la CUP, mentre que la portaveu i vicepresidenta del Govern, Neus Munté, es va abstenir d'intervenir.

Davant d'aquesta sèrie d'intervencions crítiques, Mas va al·legar que una aproximació a la CUP era l'única manera de poder formar govern i deixar de tenir un executiu en funcions en espera d'un acord d'investidura.

Mas va alertar que un eventual fracàs negociador amb la CUP sumiria Catalunya en un període d'interinitat de sis mesos, fins a la convocatòria d'unes noves eleccions al març forçades per la impossibilitat d'investir el president de la nova legislatura: «Llavors, què m'esteu demanant? que hi hagi eleccions?», va plantejar el president de la Generalitat als seus consellers.

Davant d'això, alguns van plantejar que aquesta potser seria l'única opció possible mentre que un dels presents hauria, fins i tot, proposat que la votació d'investidura fos secreta per permetre, així, que alguns membres de la CUP i de Catalunya Sí que es pot donessin suport a Mas, però ràpidament un altre conseller va manifestar que Mas no podia ser investit d'una manera «vergonyosa».

De fet, algú fins i tot hi hauria afegit que també podria donar-se el cas que alguns diputats d'ERC aprofitessin el secretisme per no votar Mas.