Els grups de Junts pel Sí (JxS) i la CUP han pactat una proposta de resolució parlamentària en la qual es declara «solemnement» l'«inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república», sense supeditar-se al que pugui dir un Tribunal Constitucional «deslegitimat».

Després de setmanes de converses discretes, Jordi Turull i Marta Rovira (JxS) i Antonio Baños i Anna Gabriel (CUP) han signat una proposta de resolució que es tramitarà per la via d'urgència, en la qual es constata que el «mandat democràtic» de les eleccions del 27 de setembre avala el projecte independentista.

La Mesa del Parlament es reuneix avui, a les deu del matí, per decidir si atorga caràcter d'urgència a la declaració d'inici del procés impulsada per Junts pel Sí i la CUP. Les dues formacions independentistes volen escurçar la tramitació del text a la meitat de temps per tal de poder-lo aprovar abans del 9 de novembre, que és quan s'acaba el termini per investir un president de la Generalitat en primera volta.

Ahir a la tarda, es va publicar el primer Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de l'XI legislatura, que inclou la proposta de resolució de JxSí i la CUP sobre l'inici del procés, entre altres qüestions. I el reglament parlamentari estableix que, un cop publicat un text d'aquest tipus, s'obre un termini de 7 dies perquè els grups en puguin presentar esmenes. La resolució preveu que, en un termini màxim de 30 dies, s'iniciï la tramitació de les «lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública», que han de servir per posar les bases d'estructures d'Estat imprescindibles per a la «desconnexió democràtica» de Catalunya respecte al conjunt d'Espanya.

L'endemà de la sessió constitutiva del Parlament, JxS i la CUP van registrar aquesta proposta de resolució, que també ofereix un gest de complicitat a formacions com Catalunya Sí que es Pot, partidària del dret a decidir i d'obrir un procés constituent.

En el primer dels 9 punts de la resolució es fa notar que el mandat democràtic obtingut el 27-S reflecteix una majoria de diputats independentistes i «una àmplia majoria sobiranista en vots i escons, que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat». El text planteja declarar «solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república» i obrir «un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu» per «preparar les bases de la futura constitució catalana».

El text procura evitar el terme ?«desobediència» que defensava la CUP, però sí que deixa clar que el Parlament, com a «dipositari de la sobirania i ?expressió del poder constituent», i el «procés de desconnexió democràtica» d'Espanya «no se supeditaran a les decisions de les ?institucions de l'Estat espanyol, en particular del TC», a qui JxS i la CUP consideren «deslegitimat i sense competència». Una ?deslegitimació que prové -diuen- de la sentència del 2010 en la qual va ?retallar aspectes fonamentals de l'Estatut aprovat en referèndum.

El text va més enllà i insta el nou Govern a «complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats» del Parlament, a fi de «blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat». La resolució també preveu que el Parlament adopti les mesures necessàries per obrir aquest «procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol», de manera que permeti l'«apoderament de la ciutadania a tots els nivells i d'acord amb una participació oberta, activa i integradora». També es declara la voluntat d'iniciar negociacions per fer efectiu el «mandat democràtic de creació d'un estat català independent en forma de república» i de posar-ho en «coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional».

Els dos grups que promouen la declaració van comparèixer ahir, en seu parlamentària i per separat. Per Junts pel Sí, el coordinador general de CDC, Josep Rull, va reivindicar que el Parlament s'ha de sotmetre al «marc jurídic, legal i polític» que emana del resultat del 27-S i va afegir que si les institucions de l'Estat prenen decisions «en contra de la lògica del poble sobirà, es respectarà el poble de Catalunya». Raül Romeva va dir que hi ha «voluntat compartida» amb la CUP perquè el resultat de les negociacions sigui satisfactori.

Per la seva banda, els diputats de la CUP van reivindicar la seva «generositat» en la declaració d'inici del procés. L'esquerra independentista va exhibir «voluntat d'acord» per al procés constituent, va dir Albert Botran, sense que, per ara, això acosti posicions sobre la presidència de la Generalitat. ?Després d'avalar la presidenta del Parlament, Benet Salellas va recordar que tot plegat passa per ?sobre de «sigles i persones» i, per això, «si ?totes les parts» assumeixen ?«l'excepcionalitat i la generositat» ?s'arribarà a un acord i «hi haurà un 'qui' diferent a Mas, de consens» per una investidura abans del 9-N.