La portaveu del Govern català, Neus Munté, va acusar el president espanyol, Mariano Rajoy, de «negar la llibertat d'expressió i el mandat democràtic», alhora que va assegurar que l'executiu català està preparat per iniciar el tràmit de les tres lleis que preveu la declaració d'inici del procés. Per a Munté, quan Rajoy parla de «provocació» utilitza una terminologia que «no és pròpia d'un estat democràtic», i va reivindicar la legitimitat democràtica de les dues forces que han presentat la proposta.
En preguntar-li sobre una possible desobediència en cas d'impugnació, va apuntar que el Govern ja fa temps que treballa en les estructures d'estat i també per sortejar les suspensions del Tribunal Constitucional.
En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, i simultàniament amb la compareixença de Mariano Rajoy, Munté va considerar «dur» parlar de provocació per part del president espanyol, i va posar en valor la legitimitat democràtica de JxSí i de la CUP emanada de les eleccions del 27-S. Segons ella, «mai una iniciativa d'una força política es pot entendre com una provocació, perquè això és tant com negar la llibertat d'expressió i el compliment dels mandats democràtics».
De fet, Munté va remarcar que aquesta terminologia «no és gaire diferent» a la que el Govern ja està acostumat a sentir en forma «d'amenaces» i «no és pròpia d'un govern i d'un estat democràtic». «Ara sí que s'han produït les eleccions del 27-S, i el resultat és un resultat molt determinat. És difícil, per no dir impossible, negar la legitimitat de qualsevol iniciativa parlamentària», va insistir.
Pel que fa al contingut de la declaració que té a veure amb el Govern, Neus Munté va apuntar que l'actual executiu ja fa temps que prepara les estructures d'estat en cas d'independència i, per tant, hi ha «treballs i anàlisis fetes sobre aquesta matèria». En aquest sentit, va indicar que el Govern està en disposició de «continuar avançant en aquests treballs que hauran de tenir una estructura en forma de llei», en concret sobre el procés constituent, la seguretat social i la hisenda pública. De fet, va apuntar que un executiu en funcions té capacitat per enviar projectes de llei al Parlament.
La desobediència al TC
En demanar-li per una possible desobediència si el Tribunal Constitucional (TC) suspengués aquest text, Munté no va voler valorar aquest escenari a l'espera de saber si, realment, el govern espanyol impugnarà aquesta declaració, però va reconèixer que no sap com es pot portar a l'alt tribunal un document de posicionament polític. «No puc imaginar com s'impedeix la seva tramitació», va dir. Ara bé, tot i que va recordar que el mateix ministre de Justícia, Rafael Catalá, va apuntar que aquesta proposta no tenia efectes jurídics, Munté va subratllar que el govern de l'Estat també va dir el mateix sobre la declaració de sobirania i va ser suspesa. Encara sobre això, va argumentar que el Govern ja està sortejant certes decisions del TC, sobre pobresa energètica, per exemple, sense que es pugui parlar de desobediència.
Pel que fa a una hipotètica suspensió de l'autonomia, Munté va assenyalar que hi ha hagut diverses amenaces en aquest sentit, però va afegir que després «s'ha imposat el sentit comú» i tot ha quedat en res. En tot cas, va dir que el Govern té «la certesa que les coses s'estan portant a terme dins del marc estricte de la legalitat».
