Canvis formatius

Els futurs mestres hauran de fer unes pràctiques semblants al MIR d'aquí a dos anys

Aquest és un dels projectes que impulsen Ensenyaments i Universitats per millorar la formació inicial del professorat

26.10.2015 | 15:51

Ensenyament i Universitats ja han començat a treballar per enfortir els programes de pràctiques que segueixen els estudiants dels graus d'educació. El model a seguir és el MIR de Medicina, pel que fa a l'organització de les pràctiques, nombre d'alumnes i places de mestres en funció de les necessitats del país, tipus d'activitat, etc. Així ho han avançat aquest dilluns el director general d'Universitats, Lluís Jofre, i el secretari de polítiques educatives, Joan Mateo. La idea que comparteixen els dos departaments és que es comenci a implantar d'aquí a un parell d'anys i que la durada d'aquest període de pràctiques, que en principi ha de dependre de les universitats, duri com a mínim un any.

D'aquesta manera, ha apuntat Mateo, el futur mestre pot veure totes les situacions que viu un centre, des de l'inici de curs, fins a l'avaluació final. Mateo també ha explicat que el Departament està elaborant la llista de centres més innovadors que començarien a posar en pràctica aquest programa per crear una xarxa i destinar els alumnes i futurs mestres, en aquests centres. Jofre ha destacat que en professions com la de metge, els ciutadans ja estan ''mentalitzats'' que el MIR és un element ''clau'' de la formació i vol que passi una cosa similar en el cas de l'educació i ho fixa com a ''repte''.

En el cas dels professors de Secundària, el màster de professorat es podria convertir en el mateix MIR. El projecte també inclou que aquestes pràctiques, MIR, siguin l'eina per entrar a formar part del cos de docents però de moment, la legislació no ho permet, ja que depèn de lleis orgàniques de l'Estat.

Satisfacció als centres educatius amb la formació dels docents

Aquest és un dels projectes que impulsen Ensenyaments i Universitats per millorar la formació inicial del professorat, i que va en paral·lel, per exemple, a la prova específica que es posarà en marxa el juny del 2017 amb la selectivitat. Coincideix amb les propostes que han fet des de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) després d'estudiar els resultats de l'enquesta d'ocupadors d'ensenyament. Així, en les recomanacions d'aquest estudi, els responsables de l'AQU apuntaven la necessitat d'enfortir el sistema de pràctiques perquè els directors de centres educatius, ja siguin de primària o secundària, consideren que els mestres novelles que entren al sistema els manca habilitats en la gestió de l'aula, la gestió dels conflictes, la detecció de les dificultats i les capacitats d'actuació, precisament habilitats que no s'aprenen a la universitat sinó amb el mateix exercici de la professió.

Així ho ha explicat el director de l'AQU, Martí Casadesús, que també ha destacat que en general, els ocupadors, és a dir, directors de centres tan públics com privats, estan satisfets amb la formació que reben els mestres, però que hi ha aspectes millorables. De fet, en el sector públic, els directors posen una qualificació de 6,4 (sobre 10) i en els privats i concertats, amb un altre sistema de contractació, la puntuació arriba al 7.

Casadesús ha destacat que dels mestres que comencen, es troba a faltar un millor nivell d'anglès que els permeti impartir algunes classes en aquesta llengua, una iniciativa que fan bona part de les escoles actuals, i que siguin prou polivalents per poder afrontar diferents especialitats, com ara música o plàstica, a l'hora de treballar en una escola. Per això, de l'enquesta se'n desprèn que els ocupadors valoren que els futurs mestres tinguin més d'una titulació.

Els centres de Primària també demanen que els graus de mestres reforcin els coneixements en matemàtiques i llengua i hi hagi més nivell d'exigència acadèmica en l'accés i el desenvolupament dels estudis per tal de dignificar la professió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema