La vicepresidenta del Govern en funcions, Neus Munté, va assegurar ahir que «no té sentit» reproduir la fórmula de Junts pel Sí de cara a les properes eleccions del 20 de desembre. Així ho va subratllar en una entrevista al 3/24, en la qual també va afirmar que creu que l'operació «Petrum» pretén «embrutar» el nom d'Artur Mas però que no posarà en «risc» les converses amb la CUP.

Munté, en la mateixa línia del que es va acordar dissabte per ERC en el seu consell nacional, va descartar el format de Junts pel Sí per a les generals perquè el «plebiscit ja es va fer amb les catalanes», tot i que va destacar la «clara voluntat d'entesa» entre els dos partits per explorar fórmules d'acords.

Pel que fa a la investigació sobre el presumpte finançament il·legal de CDC, la també portaveu de l'executiu català va denunciar l' «interès» i la «voluntat» de l'Estat d'«embrutar» tant el procés independentista com el nom del president que, va agregar, «es diu calúmnia i injúria, molt centrada en la figura de Mas». En aquest sentit, Munté va considerar que a Mas se li han «posat etiquetes i mai no s'ha pogut demostrar res perquè no hi ha res». Sobre això, va reiterar l'estratègia de CDC de «defensar-se, donar la cara i no aturar» el procés polític del país, i va abonar la tesi que es tracta d'una «caça» -«hi crec fermament».

Sobre l'operació «Petrum» en concret, la portaveu va considerar que els arguments per la detenció del tresorer Andreu Viloca responen a «la desproporció». «És una posada en escena impressionant», va dir. A més, va recordar que alguns mitjans ho coneixien i que d'altres ho havien publicat amb anterioritat: «Això no dóna cap confiança que es vulgui investigar com pertoca, sinó empastifar en un moment molt determinant de la història i atacar determinades persones, clarament el president Mas».

D'altra banda, Munté va considerar que la investigació no farà perillar les converses amb la CUP de cara a la investidura del president de la Generalitat, unes converses que prossegueixen per trobar «espais de consens» malgrat les «dificultats i diferències» actuals. La vicepresidenta catalana en funcions va defensar que Mas ha de ser el candidat a la presidència de la Generalitat, ja que era l'aspirant de la llista Junts pel Sí i ha rebut un mandat democràtic dels catalans després de guanyar les eleccions del passat 27 de setembre.

Un «fracàs col·lectiu»

Per la seva banda, el secretari general del comitè de govern, Ramon Espadaler, va considerar ahir que la convocatòria d'unes noves eleccions al març «seria un fracàs col·lectiu» perquè «serien cinc convocatòries en menys de cinc anys». En declaracions des de Calafell, Espadaler va afirmar que tant si s'acaba formant un govern «captiu d'un partit rupturista i anticapitalista com la CUP» com si hi ha unes noves eleccions, aquests són «dos escenaris negatius per als interessos generals de Catalunya».

També va parlar la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, que va assegurar que «Espanya està més prop de tenir un president català que d'una Catalunya trencada a Espanya», i es va mostrar convençuda que «no hi ha res impossible després d'aconseguir l'impossible a la part més difícil d'Espanya», que és, va dir, Catalunya.En un acte públic celebrat a Madrid, i en el qual hi va intervenir el president del partit, Albert Rivera, Arrimadas va assegurar que gràcies a què existeix Ciutadans els catalans tindran un projecte de «futur i d'unió». «No ha estat fàcil arribar fins aquí perquè el sistema està pensat per als grans partits, per als partits vells que fa 35 anys que es reparteixen el poder», va dir.