El jutge que investiga la causa del 9N ha requerit al Departament d'Economia que li certifiqui el cost de la consulta, desglossant les seves partides pressupostàries, i ha preguntat a l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) si va cedir dades del registre de població de Catalunya per a la votació.

Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el magistrat Joan Manel Abril va acordar aquestes diligències d'ofici, a més d'una altra mitja dotzena, la majoria requeriments de documents, que van ser sol·licitades per la Fiscalia en relació amb la consulta.

Amb aquestes noves diligències sol·licitades pel ministeri públic, el jutge pretén descobrir quin grau d'implicació va tenir la Generalitat amb la consulta del 9N, des que el 4 de novembre va ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

En la seva declaració de la setmana passada davant del jutge, el president català en funcions, Artur Mas, la consellera d'Ensenyament també en funcions, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta, Joana Ortega, van argumentar que la Generalitat va deixar d'organitzar el 9N una vegada suspesa la consulta, de manera que la seva execució va quedar completament en mans de voluntaris.

En aquesta nova bateria de diligències, el TSJC dirigeix un requeriment al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en què li reclama que «certifiqui el cost que va comportar el procés participatiu del 9N, amb indicació dels diferents conceptes i partides pressupostàries a què es van assignar les despeses».

A l'Idescat, la informació del qual es va utilitzar per a la consulta del 9N, el jutge li ha preguntat si va facilitar les dades del registre de la població de Catalunya i, en el seu cas, li demana que li remeti una còpia de l'acord o conveni amb què es va instrumentalitzar aquesta cessió.

De les diligències instades per la Fiscalia, el magistrat ha demanat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, que va gestionar el suport informàtic del 9N, que li remeti tota la documentació relacionada amb els encàrrecs realitzats amb motiu de la consulta.

El magistrat ha reclamat també a les diferents empreses a les quals la Generalitat va contractar per organitzar el 9N que detallin qui era el responsable de coordinar els treballs encomanats i quins empleats van prestar «serveis operatius» relacionats amb la consulta durant la jornada de votació.

Concretament, la Fiscalia vol disposar de la documentació sobre la instal·lació dels programes informàtics en els ordinadors portàtils que es van utilitzar en els centres de votació, així com les contractacions relatives a la pàgina web «www.participa2014.cat". que informava de la consulta.

Els querellats van adduir davant del jutge que la Generalitat no va desactivar aquesta pàgina després de la suspensió de la consulta a causa de la seva complexitat tècnica, atès que estava allotjada en diferents servidors a l'estranger per evitar atacs informàtics.

Una altra de les diligències acordades pel jutge, a petició del ministeri públic, va dirigida a l'empresa Fujitsu, a la qual exigeix la documentació relativa a la instal·lació dels programes informàtics en els ordinadors usats per a la votació, que càrrecs del Govern van assegurar que va finalitzar el mateix dia 4 de novembre.

El magistrat ha demanat a Fujitsu els rebuts sobre el transport i entrega d'aquests ordinadors, amb la finalitat de descobrir si va tenir lloc després de la suspensió de la consulta pel TC.

A la directora del Centre d'Iniciatives a la Reinserció (CIRE), que va encarregar a presos de Lleida la confecció de les urnes i paperetes del 9N, el TSJC li ha sol·licitat també que identifiqui a l'empresa de logística encarregada de la recollida i distribució del material, així com el llistat dels punts d'entrega facilitat pel Departament de Governació.

També el magistrat requereix a Focus, empresa que va cobrar 144.244 euros per muntar el centre de premsa del 9N, tota la documentació mercantil relacionada amb l'encàrrec, incloent les possibles subcontractacions i les «ordres de treball», així com que identifiqui l'empleat de l'empresa que va coordinar el projecte.

El TSJC ha dirigit dos oficis més a Telefónica, a qui demana la documentació relacionada amb la compra per part del CTTI de 7.000 ordinadors portàtils -que segons Ensenyament després del 9N han quedat a disposició de les escoles-, i a Hewlett Packard sobre tots els encàrrecs que va rebre en relació amb el suport informàtic del 9N.

A aquesta companyia també li exigeix el magistrat que identifiqui el responsable de coordinar els treballs d'instal·lació de programes informàtics vinculats amb la consulta i els treballadors que el 9 de novembre passat van prestar serveis relacionats amb el procés participatiu, a la seu del CTTI o fora d'aquest emplaçament.