BAIXA ENCARA MÉS LA COTITZACI" DE MAS

22.10.2015 | 06:30

En qualsevol país una mica normal, Mas plegaria, d'entrada. Però aquí no estem en un país normal sinó en un on se'ns ha fet embogir deliberadament. Després de la gran enganyifa de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana i en la creació posterior d'un sistema de control polític de base corrupte, clànica i familiar, ara es vol refer el mateix tipus de mentida.
Arreu hi ha ximplets, però aquí poden tenir més força en haver-hi un sistema de propaganda fet a la mida de la seva ximpleria. Ara bé, la millor propaganda ahir va ser l'enganxada, per la pròpia CDC, a la porta principal de la seva seu central, embargada junt amb altres 15 seus. Afirmava «Convergents, benvinguts al futur». Un futur ben gràfic, al bell mig de membres de la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial.
La vergonya, els hi hauria d'haver impedit anar tan lluny, però no en tenen. Un cop més, el seu objectiu serà intentar fer creure que no hi ha continuïtat entre el finançament de CDC sota Pujol i l'actual, amb Mas. Precisament és això el que ahir estava quedant de relleu. Si la CUP no ho veia s'ho ha de fer mirar. Ens vol fer empassar rodes de molí massa grosses.
Parafrasejant a Àngel Guimerà «són gent de Convergència, tant si ho volen ser com si no». Fets immanents que els hi han imprès caràcter. Dos de les seves senyes d'identitat són el seu desvergonyiment i el seu repugnant pel Dret. Prefereixen la seva ben pròpia barbàrie.
Oriol Junqueras i Raül Romeva van jurar, en campanya electoral, que serien la força política de la «corrupció zero». Posats a mentir no venia d'un centenar d'insolències més o menys.
Què no afegir de la CUP? Abans-d'ahir, tot indicava que Mas havia trobat una manera d'assegurar vots d'aquesta per a la seva reelecció, mentre continuava intentant-ho respecte a Catalunya Sí que es Pot.
Dimarts al migdia vaig trucar a un redactor en cap de Diari de Girona per exposar-li aquella novetat. Decidírem esperar una mica abans d'escriure'n, malgrat que tot indicava que Mas havia avançat vers la seva reelecció. Però ahir aquella possibilitat va tornar a retrocedir. Sembla com si Mas fos un polític excepcional, quan l'única cosa que té d'excepcional és la seva ambició, mentre que el seu balanç va ser impresentable, justificant el seu amagament en el número quatre d'una confusionària llista.
Tanmateix, hi ha un marc general que no s'ha d'oblidar. És la por de l'independentisme respecte a unes noves eleccions. Ahir una font independentista em va dir que «no podem deixar d'anar en coalició a les generals perquè les enquestes que tenim mostren que, si anem separats, el partit més votat a Catalunya, el vint de desembre seria Ciutadans».
Sempre trobem un independentisme que només intenta justificar-se en base a treure a passejar monstres que ell mateix va dibuixar. Estan arribant al pur deliri i hi volen fer caure a tota la ciutadania.
Com a dada objectiva immediata tenim el que acabi passant amb la composició de la Mesa del Parlament. L'independentisme farà de tot per imposar-hi una majoria que no té en el Parlament i per atraure-hi a la CUP.
La CUP ha de tenir molt present que l'ahir detingut Andreu Viloca va passar una bona part de la seva vida professional al costat de Jaume Aubia, l'etern poder fàctic del Col·legi de Metges de Barcelona i la figura més important del «sector de negocis sanitaris de CDC».
És més probable que hi hagi una setmana amb milers de dijous que no pas Jaume Aubia deixi de ser l'home que triarà, amb tots els noms i cognoms, el conseller de Salut del govern que Mas formaria si la CUP cometés la insolència de permetre-li ser novament president de la Generalitat. Seria una desgràcia per Catalunya i per tota la humanitat.
Llençar clams extremistes al Cel és una actitud nefasta en la qual la CUP hi excel·leix. Però tothom amb un mínim de coneixement sap que marginar del tot Aubia de la sanitat és el primer i més cabdal canvi per poder pensar en un replantejament de seva actual i total destrucció.
Una fallada de la CUP, permetent la reelecció de Mas, seria imperdonable i mai perdonada. Això és més veritat avui que ahir i menys que demà.
Alguns ja fa anys que ens afaitem. Però no volem que ens prenguin el pèl, encara que sigui acompanyant-nos amb beatífics eslògans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema