La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, adverteix que «qualsevol declaració dels membres de les institucions comunitàries» sobre la independència de Catalunya només «reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial». En una carta a eurodiputats catalans, el cap de gabinet d'O'Really assegura que «els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre» i que, per tant, les advertències de Brussel·les que una Catalunya independent quedaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar l'ingrés són només una «opinió personal i no el posicionament oficial de la institució».
La Comissió Europea no farà un dictamen jurídic analitzant les conseqüències d'una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment. Però els seus portaveus avisen sovint que «si una part d'un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els Tractats ja no s'aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l'ingrés a la UE». «Aquest és el posicionament que l'executiu comunitari ha mantingut des del 2004, des que el va establir l'aleshores president Romano Prodi «, va insistir en plena campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas, portaveu de Jean-Claude Juncker. La defensora del poble europeu, però, nega que es tracti del «posicionament oficial de la institució» i ho limita a una «opinió personal».
En una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC), el cap de gabinet d'O'Reilly, Aidan O'Sullivan, defensa que «qualsevol declaració efectuada per membres de les institucions comunitàries sobre les conseqüències d'una potencial declaració d'independència de Catalunya reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial de la institució». Després d'haver-ho «discutit amb els serveis legals» del Defensor del Poble Europeu, recorda que «els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre».
Una gran preocupació
Els eurodiputats catalans havien denunciat a la defensora del poble europeu l'escàndol per la suposada manipulació d'una resposta de Juncker sobre Catalunya, a ?només cinc dies de les eleccions. «Ja sigui un cas d'error humà o algun altre tipus d'interferència al més alt nivell, aquest fet hauria de ser de gran preocupació», havien lamentat. Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús li havien demanat una reunió, també per fer-li arribar les queixes de «desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S» per culpa de la «mala pràctica de l'administració espanyola i la reconeguda manca d'esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema».
La irlandesa O'Reilly els denega, «de moment», l'entrevista i no veu «motius suficients per obrir una investigació» sobre les seves queixes. El seu cap de gabinet al·lega que el dret de vot dels catalans a l'estranger «sembla ser una qüestió estatal, fora del mandat» del Defensor del Poble Europeu. O'Reilly reconeix «estar al corrent» de la doble resposta de Juncker sobre la independència, però demana als eurodiputats que abans dirigeixin la seva protesta a la pròpia Comissió Europea. O'Really «vol sempre mantenir fortes relacions amb els eurodiputats» i s'ofereix a «contactar els estats membres afectats per discutir» el que calgui, afegeix.
