airebé una setmana després de la seva declaració davant el TSJC, la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha explicat en una entrevista a TV3 que ho va viure ''amb serenor'' però ''molesta'' pel que considera una situació injusta pel Govern de la Generalitat. Creu que és un ''contrasentit'' considerar delicte la il·lusió col·lectiva del 9-N i recorda que per això, els advocats, el seu i de Mas i Ortega, demanaran l'arxivament de la causa tan bon punt hagin declarat tots els testimonis. Rigau ha apuntat que el testimoni de la directora d'institut de l'Hospitalet que no va deixar el centre per fer el procés participatiu, ja no parla d'ordres del Departament sinó d'informació.
Rigau creu que demanar aquest arxivament és el ''més lògic'' perquè queda clar que no hi va haver desobediència. Destaca que durant 10 o 12 dies, el procés participatiu va ser considerat ''una costellada'' i de cop i volta, ''una il·legalitat''. Per això creu que si l'Estat volia aconseguir-ho, havia de procedir d'una altra manera.
Rigau ha reiterat que els advocats del Govern, d'ella mateixa, Mas i Ortega, demanarà l'arxivament de la causa tan bon punt hagin passat a declarar totes les parts i en aquest sentit, ha valorat que el testimoni citat per aquest dilluns, l'única directora que es va negar a obrir el centre que dirigia per fer el procés participatiu, ha canviat el discurs els darrers dies i ja no parla d'ordres del Departament, sinó només d'informació que es va traslladar per la possibilitat que els edificis poguessin ser utilitzats. A l'entrevista a 'Els Matins de TV3, la consellera d'Ensenyament en funcions s'ha defensat de l'acusació de malversació de fons i ha assegurat es van utilitzar ordinadors d ela mateixa manera que es va fer amb cadires i taules, però que en cap cas es van adquirir
Rigau creu que si acaba sent inhabilitada el que més greu li sabria és no poder tornar a fer de mestra d'escola pública, perquè vol acabar la carrera professional de la mateixa manera que va començar.
