El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va defensar la seva actuació "democràtica" com a responsable polític de la consulta alternativa del 9-N, l'"èxit" i ressò internacional de la qual, va dir, va generar la "ràbia" d'un Estat que pretén presentar-lo com a un "delinqüent".

Després de declarar com a imputat davant el TSJC pel seu paper al 9-N, Mas es va dirigir al Palau de la Generalitat, on va comparèixer davant els mitjans de comunicació per explicar els seus arguments.

En la seva declaració a la premsa, segons va explicar ell mateix, Mas va fer notar al tribunal que "haurà de jutjar si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent".

Per defensar-se davant la querella promoguda per la Fiscalia General de l'Estat, va posar èmfasi a dir que el 9-N va ser el resultat d'una "evident iniciativa institucional i política però també d'una intensíssima implicació i execució ciutadanes", ja que "els autèntics executors d'aquell procés participatiu" van ser els voluntaris que es van fer càrrec de les meses i el recompte. Aquesta és una de les claus de la seva defensa: la Generalitat va idear i va impulsar el 9-N fins on li va permetre el Tribunal Constitucional, però la seva "execució" va anar a càrrec dels voluntaris, mentre el Govern central va passar "de la mofa pública a l'abús de poder".

"Em declaro màxim responsable d'haver ideat i impulsat el procés participatiu del 9-N", va proclamar el president de la Generalitat, que també va dir ser "responsable d'haver escoltat els centenars de milers de persones" que s'han manifestat en cada Diada des del 2012.

El president de la Generalitat en funcions també es va declarar "responsable" d'haver "escoltat més del 90% dels ajuntaments de Catalunya" que van aprovar mocions a favor de posar les urnes el 9-N i d'"haver obeït les diverses resolucions del Parlament" en defensa de la consulta.

"Sóc l'únic responsable d'haver donat veu i vot als ciutadans de Catalunya" a les eleccions del 2012 i 2015, "amb l'objectiu de rebre mandats democràtics que legitimessin actuacions polítiques posteriors", va al·legar.

Legitimitat i legalitat

Per aquest motiu, va dir "no entendre" que pel fet d'haver actuat d'aquesta forma "hagi d'estar declarant davant un tribunal", perquè la seva funció va ser intentar "conjugar bé la legitimitat de les urnes amb la legalitat".

"Em sento responsable d'haver defensat la pau social, la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió i de principis, drets fonamentals reconeguts i protegits per la Constitució", va afegir.

En tot cas, després d'un esdeveniment com el del 9-N, li tocaria "comparèixer davant un Parlament per donar explicacions, però mai davant un tribunal, i molt menys per una causa penal".

Mas, que es va negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia perquè "la seva actuació en aquest cas concret ha estat absolutament desproporcionada" en "imposar una querella en contra de l'opinió dels nou membres de la junta de fiscals de Catalunya", va atribuir aquestes querelles a la "ràbia" que va sentir l'Estat en constatar l'"èxit" i el "ressò internacional" de la consulta. "Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals de justícia", va insistir.

Segons el president, els passos que el Govern va fer després que se suspengués la consulta alternativa van ser fruit d'una decisió "molt meditada", en què es va analitzar la resolució del Tribunal Constitucional i les seves conseqüències, així com l'actuació de les autoritats estatals.

Segons Mas, la Generalitat podria haver intentat paralitzar la consulta fins al mateix dia 9, però va observar que "ningú no feia absolutament res", ni el TC va anar a la jurisdicció ordinària per garantir que s'executés la seva suspensió ni les autoritats "amb competència directa" van actuar. Per aquest motiu, el president català va dir no entendre que es consideri el govern català com l'única autoritat que tenia obligació d'interrompre el procés participatiu.

Un altre dels arguments esgrimits per Mas és que la resolució que el TC va suspendre el 9-N no incloïa cap requeriment que advertís la Generalitat de les conseqüències legals del seu incompliment

Mas va admetre que es va permetre que s'usessin centres educatius públics per albergar les urnes, però va destacar que escoles municipals o concertades que no depenen de l'administració catalana també ho van fer, i que el CTTI va intervenir en la gestió de les dades de la votació del 9-N, entitat -va subratllar- que està operativa tots els dies de l'any.

Respecte a la seva compareixença al centre de premsa habilitat al recinte firal de Montjuïc, on es van difondre els resultats del 9-N després de la votació, Mas va assegurar que era la seva obligació sortir a atendre els mitjans davant un fet d'aquesta rellevància.

També va reconèixer que el CTTI va desenvolupar un software que es va introduir als ordinadors utilitzats en la votació per facilitar la introducció de dades atès que no es disposava d'un cens oficial, però va assegurar que aquestes aplicacions s'han eliminat dels equips informàtics abans de repartir-se a les escoles que finalment els estan utilitzant.