L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van assegurar que reuniran avui 400 alcaldes per donar suport al president de la Generalitat en funcions, ?Artur Mas, en la seva declaració davant el Tribunal Superior de ?Justícia de Catalunya (TSJC).

Els càrrecs electes, que estan convocats a primera hora del matí al Parlament, acompanyaran el president català fins a l'entrada del Palau de Justícia, seu del TSJC, exhibint les seves respectives vares d'alcalde o altres símbols que identifiquen el poder municipal.

Segons informen les associacions municipalistes, la comitiva estarà encapçalada pel president de l'AMI, Carles Puigdemont, i pel president de l'ACM, Miquel Buch, tots dos de CDC.

A dos quarts de 9 del matí, uns 400 alcaldes de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) es trobaran davant del Parlament. Mas, que a primera hora del matí va a l'homenatge al president Lluís Companys, arribarà en cotxe fins al passeig Companys a la confluència amb el parc de la ?Ciutadella cap a dos quarts de deu del matí, una mitja hora abans de declarar. Des d'allà, anirà caminant uns 200 metres fins al Palau de Justícia. En el recorregut hi haurà previsiblement centenars de persones donant-li suport i ja s'ha previst un ampli desplegament policial, de mitjans de comunicació i fins i tot es podria tallar la circulació en sentit muntanya del passeig Companys.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, declararà com a imputat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la celebració del procés participatiu del 9-N. Ho farà dos dies després que ho fessin la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta, Joana Ortega, pel mateix motiu i en la mateixa condició d'imputades. Mas haurà de respondre sobre la seva responsabilitat en l'organització d'un procés participatiu que les acusacions consideren que estava suspès pel Tribunal Constitucional (TC), però que les defenses al·leguen que es va fer seguint la legalitat i sense saltar-se la prohibició del TC. La declaració arriba enmig de la polèmica sobre si hi ha pressions polítiques cap al poder judicial.

Tres delictes

La querella de la fiscalia atribueix als tres polítics els mateixos delictes: desobediència, com a delicte principal, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Ara bé, mentre la participació de la consellera Rigau es va limitar a facilitar les escoles i instituts per utilitzar-los com a seu electoral, el de la vicepresidenta i consellera de ?Governació va consistir en preparar el sistema informàtic, el llistat d'electors, la web www.participa2014.cat, encarregar les urnes, sobres i butlletes, organitzar el recompte i publicitar els resultats. De fet, aquests aspectes són els que el magistrat ha volgut conèixer més, demanant documentació a la Generalitat i citant diversos testimonis relacionats.

En canvi, el paper de Mas va ser més genèric i institucional. Primer va signar el decret de convocatòria de la consulta, ràpidament anul·lada pel TC, i dies després va anunciar públicament l'organització, a través de voluntaris, del procés participatiu, tot i que no hi va haver cap acte administratiu concret per part seva.

La citació com a imputats de tots tres va despertar una onada d'indignació entre els sobiranistes i els favorables al dret a decidir. Aquest dimarts centenars de persones van manifestar-se al passeig Lluís Companys, davant del Palau de Justícia, en favor de Rigau i Ortega, que van arribar acompanyades de tots els consellers, a més de representants de Junts pel Sí, la CUP i UDC.