mas creu de veritat estar anant vers la seva reelecció. Fa pocs dies, fonts del seu propi partit dubtaven entre si hauria unes altres eleccions dintre d'uns cinc mesos, o bé CDC podrien trobar una via per reelegir a Mas. Ahir reconeixien que s'estava trobant un camí.

Més determinant és l'admissió d'un possible canvi per part de diverses fonts de la CUP. Una d'elles em va dir, ja abans-d'ahir, "estem flaquejant", davant la imputació de Mas i respecte a la seva decisió inicial de no votar-lo. Ahir una altra font de la CUP em va manifestà "si hi ha una imputació per Rajoy de Mas nosaltres no podem estar al costat de Rajoy". Precisa que per part de la CUP encara no hi ha hagut cap canvi. Però, digué: "Ara poden passar coses, a causa de la imputació de Mas, tothom ho veu".

Paradoxalment, aquesta segona font em va dir "ves a saber si tot això no és un muntatge de Rajoy perquè Mas es tiri enrere en el "procés", trenqui amb nosaltres i amb ERC, per després acceptar (Mas) només un pacte fiscal". Li dic que això és una bajanada. Ell en dubta.

La font de CUP em precisa que en les seves converses amb ERC i el sector Romeva "sempre considerem que Mas ens pugui voler deixar a l'estacada. És precisament per això que en la llista de la coalició Junts pel Sí es va voler imposar que CDC tingués pocs candidats: per por que Mas se'n pogués anar vers el PP. Si ara ho fes no podria configurar una alternativa, en ser només trenta".

La segona font de la CUP em reconeix que això potser ho està fent córrer la mateixa CDC però "tant nosaltres com ERC mai no ho hem deixat de considerar com una possibilitat". Diu també: "És lògic que Rajoy temi més la CUP i Catalunya Sí que es Pot que a Mas".

Hi ha un altre indici important. Es tracta de l'intent de CDC de posar un diputat electe de la CUP a la mesa del Parlament electe, quan li pertocaria al PP. Això i mil coses més desfan tota teoria de la conspiració.

Estava clar que Mas cercava un enfrontament directe entre la seva persona i el govern central. Les declaracions del líder de la CUP Antonio Baños en el sentit que caldrà desobeir una possible decisió judicial contra Mas constitueix un element que indica anar vers una fórmula que porti a la reelecció de Mas.

Ja he exposat els element determinants del canvi. Però el que no sé, ni probablement estigui determinat, és com es produirà la maniobra parlamentària de canvi de vot. Pot ser que CUP modifiqui la seva intenció però també podria ser que hi ?ha?gués una maniobra per part d'alguns membres de la candidatura Catalunya sí que es Pot. Curiosament, els uns acusen els altres de canvi de camisa en caure. Les declaracions favorables a Mas de l'alcaldessa Ada Colau han estat vistes com altre preludi d'un canvi, com ho estat l'esmentat oferiment a la CUP d'un lloc a la Mesa del Parlament.

Una important font de CDC em diu: "Queda molt clar que Colau té més aspiracions polítiques. Està pensant a poder optar a la Presidència de la Generalitat dintre d'uns quatre anys. Sap que per assolir-ho li cal un missatge i una imatge més catalanistes. Afavorir ara la reelecció de Mas li aniria molt bé. Intentarà fer- ho discretament, però fer-ho".

Ahir semblava que el Parlament es constituirà el dia 23 i que Mas voldria ser investit el nou de novembre. La candidatura com a presidenta, donada per segura, d'Anna Simó podria haver pasat a un segon lloc. Dominaria la molt pitjor de Marta Rovira. Ambdues són d' ERC.

Actes col·laterals també ho recolzaven. Per exemple l'avenç en les negociacions per una candidatura conjunta d' ERC i CDC per les generals. Dies enrere es donava per impossible. Ara succeeix tot el contrari. També s'està considerant els noms dels futurs aspirant a la presidència de la Generalitat en el cas de que el nou mandat de Mas - ara donat per segur - fos molt breu, en pactar-ho ( o tornar-se a pactar) així. Els dos noms dominants eren Carme Forcadell i Oriol Junqueras, amb total exclusió de cap candidat de CDC. Mas ho ha arrasat tot, en particular el seu propi partit.

Fonts del PSC destaquen que "Mas ara només vol ser reelegit, sense pensar ni un moment en quina situació estaria si ho aconseguís. Ha fet tota mena de mans i mànigues sempre pensar ni un moment que ell mateix ha arrasat a Catalunya. No solament va impedir que s'efectués un balanç de la seva desastrosa gestió sinó tampoc ha efectuat cap previsió ni ha exposat cap programa". Com molts ciutadans normals, la font està esgarrifada.

La font del PSC diu "quan es vol anar vers tots els radicalismes, malgrat ser (Mas) fonamentalment un dretà, es crea un guirigall espantós. El de Mas et fa venir cap-rodo. S'han aplegat radicalismes de tota mena. Ho són tant i tant que mai no s'han dedicat a considerar un programa de mínims. Hi tenen al·lèrgia"".

En efecte, tots han evitat les previsions i les concrecions. Així, a una de les fonts de la CUP li vaig demanar quines eren les "deu privatitzacions" que han manifestat que consideren urgents. Em va respondre: "Encara les hem d'establir". S'explica l'esgarrifança de l'agència de qualificació Standard and Poor's respecte a Catalunya.