Judici 9N

Mas atribueix la querella a la "ràbia" de l'Estat i nega ser un demòcrata delinqüent

El president es declara "màxim responsable" d´haver ideat el 9-N i espera que la unitat mostrada ara no s´espatlli en els propers temps

15.10.2015 | 21:38
Artur Mas somriu mentre alguns ciutadans el saluden a la sortida del TSJC.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha atribuït la querella contra el 9-N a la "ràbia" de l´Estat per l´èxit del procés participatiu, i ha preguntat als jutges si "comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent". En la seva compareixença després de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mas s´ha declarat "màxim responsable" d´haver ideat i planificat el 9-N, però ha insistit que el van executar els voluntaris.

Sobre el suport que ha rebut, el president ha donat les gràcies i ha considerat que "és bo que el país reaccioni, que faci notar que està unit". "Desitjo que aquesta màxima no s´espatlli en aquests propers temps", ha afegit.

Segons Mas, tota aquesta causa judicial "no és un tema de dret o de lleis", sinó una qüestió de "ràbia" per part de l´Estat en veure l´èxit del 9-N, l´enorme mobilització ciutadana i l´ampli ressò internacional. Això, al seu parer, és el que va provocar la querella, perquè l´Estat "no va acceptar amb una actitud democràtica normal que hi hagués hagut aquella gran festa cívica amb 2,3 milions de persones votant i un ressò molt gran a nivell internacional".

Mas ha agraït les mostres de suport rebudes per ell i també per la consellera Irene Rigau i l´exvicepresidenta Joana Ortega. S´ha sentit, ha dit, "reconfortat i acompanyat". Precisament, ha posat en valor la unitat demostrada aquests dies i ha remarcat que fins ara, sempre que el procés ha estat "al límit" hi ha hagut consens i han prevalgut els interessos de país per sobre dels de partit. Ha augurat que les imatges de membres d´un govern entrant a un tribunal "per haver posat les urnes" correran pel món, i ha destacat que llavors "és bo que el país reaccioni i que faci notar que està unit". Mas ha desitjat que aquesta màxima de la unitat en els moments clau "no s´espatlli en els propers temps" i que tothom segueixi actuant com fins ara, "posant l´acord per sobre de qualsevol altra cosa, posant l´interès de país per damunt de l´interès de partit i de les persones".

Els voluntaris van ser els executors del 9-N

"El procés de participació va ser conseqüència d´una evident iniciativa institucional i política, però també d´una intensíssima implicació i execució ciutadanes". Això és el que ha traslladat Mas al TSJC, segons ell mateix ha explicat als periodistes des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. El president ha dit que els voluntaris van ser els "autèntics executors" del procés participatiu del 9-N, però ha assegurat que ell és el "màxim responsable d´haver pres la iniciativa política, d´haver ideat i impulsat" el procés. "Sóc el responsable d´haver escoltat centenars de milers de persones que de manera pacífica i cívica van omplir carrers i places", ha reblat. Ha recordat també que el 90% dels ajuntaments van reclamar que es posessin les urnes i que va actuar també "obeint diverses resolucions del Parlament aprovades per àmplies majories".

En aquest sentit, ha concretat als tribunals que tot i que la consulta s´havia dissenyat inicialment per ser executada pel Govern, a partir de la suspensió dictada pel TC del decret de convocatòria i de molts articles de la Llei de consultes, es va canviar el format i "ja no era l´administració la responsable de l´execució del 9-N, sinó que passaven a ser els voluntaris". "La Generalitat col·laborava, informava, proveïa materials, donava explicacions, però no donava ordres ni instruccions", ha assenyalat.

De fet, ha explicat que el govern espanyol al principi va fer "mofa" del procés participatiu en què es va convertir la consulta inicial, i va trigar més de 15 dies en recórrer al TC, el que va donar temps al Govern per fer tota la feina de preparació abans de deixar-ho en mans dels voluntaris, uns voluntaris, ha dit, que van ocupar-se fins i tot del recompte. Altra cosa, segons Mas, és que ell després sortissin a fer valoracions polítiques dels resultats.

Els tribunals s´han d´acostumar a l´escrutini públic

El president també ha preguntat al jutge "si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent", i ha deixat en mans de la justícia la resposta a aquesta pregunta. Ha insistit que ell "no veu tema" en aquesta causa i l´únic que li queda és confiar en la "imparcialitat i el bon criteri" judicial. Ara bé, ja ha augurat que hi haurà "alguns que voldran forçar aquesta causa i portar-la fins al límit, perquè l´Estat en això no és neutre ni neutral".

Sí que ha criticat el comunicat que va emetre el TSJC denunciant pressions, reconeixent que no l´entén. De fet, Mas ha apuntat que els tribunals haurien d´acostumar-se a l´escrutini públic, perquè si el Govern hagués de fer comunicats cada cop que hi hagués una manifestació o una pancarta, se´n faria un fart. "No és tracta de fer cap pressió, sinó de donar suport i d´expressar-se amb llibertat", ha insistit.

Inhabilitació? Depèn

En demanar-li si acataria una sentència que comportés la seva inhabilitació, Mas ha respost deixant-ho tot obert. "Depèn del moment que estiguem, de la situació jurídica del país", ha apuntat fent referència a un possible moment on Catalunya ja estigués desconnectada d´Espanya i no es regís pel seu codi penal. Ara bé, sí que ha advertit que el fet d´inhabilitar-lo a ell no aturarà el procés en cap cas.

Després d'haver declarat davant del TSJC, unes 300 persones han rebut Mas en la seva arribada al Palau de la Generalitat amb estelades i crits d'independència. Un cop el president ha entrat a Palau, els manifestants han cantat 'Els Segadors'.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema