La Justícia espanyola i la seva fiscalia estan infiltrats d'independentistes. En concret, d'independentistes convergents. En altre cas no es compren el favor que li estan fent a Artur Mas i als seus esforços per continuar en el càrrec de President de la Generalitat.

Primer va ser la decisió de presentar la querella, seguida de la seva admissió a tràmit. El 9-N havia estat un gran embolic que havia enfrontat els diferents grups sobiranistes i havia evidenciat els seus problemes de desunió. El resultat de la consulta, propaganda al marge, era lluny de poder ser considerat satisfactori: amb el nombre de vots rebuts no es garantia la victòria en un veritable referèndum. Però llavors va aparèixer la fiscalia amb la seva querella, i Mas va passar de líder qüestionat a màrtir perseguit per la causa del procés. Bingo.

Algú, als tribunals, va veure les coses clares i va fer tots els possibles per alentir la instrucció, i sobretot per retardar les citacions a Mas, Ortega i Rigau fins després de les eleccions catalanes. Però mentrestant, els infiltrats aconseguien que gent de més amunt treballessin per a ells i pressionessin per accelerar el curs dels esdeveniments processals. No fos cas que els catalans s'oblidessin que el seu líder era perseguit i li neguessin el seu escalf en l'hora difícil en què ha de pactar la presidència amb uns xicots que no el volen i que diuen que són antisistema.

El darrer triomf de la infiltració independentista ha estat aconseguir que citessin Mas a declarar justament el 15 d'octubre, data en què es complien els 75 anys de l'afusellament de Lluís ?Com?panys, el president màrtir. La injustícia contra Companys i la injustícia contra Mas en la mateixa agenda informativa: genial. Via directa al bany de masses i al discurs èpic d'ahir. La futura República Catalana haurà de condecorar aquests infiltrats, encara que sigui amb una estrella anònima en un mur de marbre, com els agents de la CIA.

Podria semblar que per a Mas és un gran risc ser sotmès a aquestes acusacions i a aquest procés. No exagerem. A la velocitat que va la Justícia espanyola, i a la que va aquest sumari en particular, d'aquí que es dicti sentència pot haver passat una d'aquestes dues coses: o Mas ha aconseguit navegar fins a Ítaca i Catalunya és un estat independent, no sotmès als tribunals espanyols, o ha fracassat en aquest intent i ha hagut de deixar la política, de manera que tot li relliscarà bastant.