Sempre va actuar "amb respecte a la legalitat"

Ortega no té "cap consciència d'haver desobeït" amb el 9-N

L'exvicepresidenta demana "posar fi" al seu procés judicial per "injust" i recorda que l'Estat no va "aturar" el procés participatiu "tot i tenir els instruments per fer-ho"

13.10.2015 | 19:57
Ortega surt del TSJC,

L'exvicepresidenta i exconsellera de Governació, Joana Ortega, ha declarat durant poc més d'una hora al TSJC per la seva responsabilitat en el 9-N. En acabar, Ortega ha afirmat que està "molt tranquil·la" i que, repassant el que va fer, no té "cap consciència d'haver desobeït al Tribunal Constitucional ni d'haver dictat cap resolució injusta". L'exvicepresidenta ha afegit que considera que en els preparatius i la celebració del 9-N "sempre" va actuar "amb respecte a la legalitat", i ha recordat que l'Estat "no va aturar el procés participatiu tot i tenir els instruments per fer-ho". "Ho va menystenir", ha dit. Ortega ha demanat també "posar fi" al seu procés judicial en considerar-lo "del tot injust".

Després d'agrair les mostres de suport rebudes tant a la porta del TSJC com particularment els darrers dies, Joana Ortega ha explicat que davant del jutge ha volgut "assumir la responsabilitat com a màxim responsable del dispositiu logístic del procés participatiu del 9-N, tant la meva com la dels meus col·laboradors". "El 9-N era un projecte de país, un compromís del Govern, un compromís personal, i responia al mandat del Parlament i a la voluntat del Govern de donar veu als ciutadans de Catalunya", ha dit a la sortida del TSJC.

És per això que l'exvicepresidenta ha assegurat que no té "cap consciència d'haver desobeït al Tribunal Constitucional, cap consciencia d'haver dictat cap resolució injusta, i cap consciència d'haver comés cap irregularitat econòmica". "Vaig actuar amb ple coneixement del que feia, molt responsablement i sempre amb respecte a la legalitat. Estic perfectament tranquil·la i tinc la meva consciència molt tranquil·la", ha sentenciat.

Joana Ortega ha explicat també que davant del jutge ha recordat que en el seu moment "el govern de l'Estat no va voler pactar aquest acte democràtic, però tampoc va fer res per aturar-lo, tot i tenir els instruments per fer-ho". "Es va menystenir la transcendència i el rigor del procés participatiu, es van fer declaracions dient que no s'aturaria aquest procés participatiu. Rajoy mateix va dir que no era res que s'assemblés a un referèndum ni a una consulta i que no tenia cap validesa jurídica", ha dit.

Per últim, la que fos responsable de la cartera de Governació durant el 9-N ha volgut denunciar l'actuació del govern espanyol i de la Fiscalia General de l'Estat davant el procés participatiu, tot assegurant que la querella contra ella ve "imposada en contra de la fiscalia de Catalunya". En aquest sentit, ha demanat "que no es criminalitzi un acte polític, democràtic i pacífic" com el 9-N. "La política no s'ha de dirimir als tribunals, sinó a traves del diàleg, el consens i el pacte", ha dit, tot afegint que al jutge li ha demanat "posar fi a aquest procés -judicial- que considero del tot injust".

Web, roda de premsa, voluntaris, expedients

Fonts judicials han explicat que l'interrogatori s'ha centrat principalment en els preparatius del procés participatiu realitzats entre el 4 i el 9 de novembre, quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès per segona vegada la celebració de les votacions. Ortega ha explicat que el 29 de setembre, arran de la suspensió de la consulta, ella va ordenar paralitzar tots els expedients administratius i econòmics de preparació. Però el 14 d'octubre es van iniciar altres tràmits administratius per tirar endavant el procés participatiu.

L'exvicepresidenta ha explicat les diferències entre la consulta i el procés participatiu, ja que aquest segon es feia amb fonaments legals diferents, sense cens electoral, sense cap òrgan de control, durava una setmana sencera, en comptes d'un sol dia, i s'encarregava el pes de l'organització als 42.000 voluntaris, que es van "autogestionar".

Per això, quan va arribar la segona suspensió, el 4 de novembre, "ja estava tot fet, no hi havia res a suspendre", perquè s'havien designat els voluntaris i els punts de votació. Com que tot ja estava en mans de la societat civil, segons ella, el Govern poca cosa podia fer per aturar-ho, no es podia suspendre cap ordre administrativa concreta. El control i supervisió de la Generalitat va "desaparèixer".

Preguntada sobre les rodes de premsa que va fer sobre participació i resultats de les votacions, ha dit que era un "fet històric" que calia explicar a la població, com a dret a la informació, no creu que allò desacatés la decisió del TC.

Sobre la pàgina web www.participa2014.cat ha explicat que no s'hi va afegir cap contingut nou des del 4 de novembre, però ha admès que no es va tancar. Segons ella, no es va poder fer perquè la web estava multiplicada diverses vegades en diversos servidors repartits per tot el món per evitar atacs informàtics. Tot i així, el 8 i 9 de novembre es van rebre atacs 100 vegades més potents que els rebuts fins aleshores, cosa que va col·lapsar durant diverses hores els sistemes informàtics d'hospitals, CAP i farmàcies.

Com ja ha fet Rigau, Ortega tampoc ha respost a la fiscalia, pel seu canvi de postura sobre la querella, ni a Manos Limpias.

Aplaudiments i crits d'independència

En sortir del TSJC, Joana Ortega ha saludat als diferents dirigents polítics que encara l'esperaven a la porta. Escoltant els aplaudiments i els crits de suport dels ciutadans que, tot i la pluja, també estaven al passeig Lluís Companys, l'exvicepresidenta s'ha apropat fins a ells per agrair-los personalment el seu suport. Després de múltiples abraçades i petons, que han provocat una concentració de gent al seu voltant, Ortega ha marxat fins al seu cotxe, perseguida pels mitjans de comunicació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema