els antecedents no ho són tot, si bé poden ser un element clau. És el cas respecte de Mas, persona gens capaç de complexitats intel·lectuals o morals. Té una erràtica trajectòria, on seva actitud constant ha estat només la de voler sobreviure personalment. Els pocs que diuen que és un gran patriota farien bé de callar: també ho digueren de Jordi Pujol i ja hem vist de què anava la cosa.
Si a CDC hi hagués hagut un funcionament democràtic, Mas hauria hagut de canviar, perquè un mateix home no és adient per efectuar mil polítiques diferents. Els electors britànics van derrotar, i per molt, Winston Churchill, un dels grans vencedors de la Segona Guerra Mundial Ho feren dos mesos i mig després de la victòria sobre el nazisme i a un mes mig de la derrota del militarisme japonès. Van veure que calia una altra política. Preferiren un molt discret laborista.
La capacitat de supervivència d'un Mas messiànic i pèssim gestor ho deixa tot malament. Se n'ha fotut de la realitat social real. Mil vegades ha dit una cosa i n'ha fet una altra, mentre que se li veia que tenia a la faixa dotzenes d'opcions, totes impossibles. Dissabte va fer el número consistent a dir que anaven bé les negociacions amb la CUP. Ai caram, o sigui que podem assumir sortir de la Unió Europea, de l' OTAN (tenint a l'Exèrcit Islàmic a tocar) i del Fons Monetari Internacional, estant Catalunya com diu Standard and Poor's, no donant-ne ni gens la culpa a "Madrit": no rebaixa a Espanya.
Si hi afegim que Mas ha acreditat ser només partidari de Mas i aquest solament pensa en el seu poder personal, tenim motius per sospitar que, com sempre, Mas porta mil diferents rocs a la faixa. En síntesi i malgrat l'aritmètica electoral, Mas està barrinant mil jugades més. Sóc dels que avui creuen que no se'n sortirà. Però farà de tot i més. Tots ja ho hem patit i ho patirem encara més.
Resulta molt difícil predir el que és imprevisible, per no obeir a raons objectives i racionals sinó a una necessitat psicològica pròpia. Mas no ha tingut mai en compte el mal que fa al conjunt de la societat. Ens ha pres per gossos de canòdrom i ens ha volgut fer creure que uns draps eren la diguem-ne meravellosa llebre de la independència.
Ja ha aconseguir destruir la sanitat pública catalana i així establir sistema que afectarà el finançament polític. Déu n'hi do, en particular si aconsegueix algun canvi quan el procediment penal del cas Innova passi d'un jutjat de Reus a l'Audiència de Tarragona.
Celebraré que a l'Audiència de Tarragona perduri l'excel·lent instrucció que ara porta a terme a Reus el jutge competent en el macrocas Innova. Només estic angoixat pel que es pugui fer des de CDC, atès la transcendència cívica d'aquell cas. Ha de ser revelador.
Darrerament, des de CDC s'ha dit de tot contra la justícia. Mai no havia sentit tantes vileses juntes. Que ho fes Mònica Terribas és lògic: la ignorància és molt agosarada. Ella sap donar cops de cap, com les cabres salvatges o els toros, però no pas usar-lo per pensar.
Més greus són les bajanades sense cap ni peus que ha dit Joan Rigol. No solament va ser president del Parlament, on s'elabora Dret positiu sinó que, ves per on, també va ser president de la comissió de justícia d'aquella cambra autonòmica. No hi va aprendre res.
Rigol va ser sacerdot, encara que la seva biografia oficial ho calli. Per tant, podria demanar el criteri, segur que millor, al cardenal Arquebisbe de Barcelona, doctor Martínez Sistach, un bon especialista en Dret Canònic. Però, per favor, que no se li torni a dir que l' Església Catòlica (és a dir universal) s'hauria d'implicar en les operacions fallides de Mas, ben ajudat per Rigol. Fins ara l'allunyament de l'Església del secessionisme i de la nova política de CDC ha anat molt bé. La declarada (pel propi Mas) afinitat política de CDC amb la CUP, encara pot resultat més aclaridora pels catòlics respecte a l'agònica CDC de Mas. Per ara ni cal parlar del gran llibre que va escriure Daniel Arasa ("Drets Humans i religió a Catalunya") en la col·lecció Miralls de Pagès Editors que m'honoro de dirigir.
