És una de les peces clau d'Albert Rivera. Fran Hervías és membre de la direcció de Ciutadans des de 2009 i malgrat que no figura entre els càrrecs públics de la formació, és en gran part responsable de l'ascens de la formació com a tercera força en representació institucional a Espanya en els darrers dos anys. Hervías, tossenc de naixement, és el secretari d'Organització de Ciutadans a tot Espanya, el número 3 de l'estructura dirigida per Rivera i Matías Alonso. En el darrer any ha recorregut més de 200.000 quilòmetres per impulsar el creixement del partit. Antic estudiant del vell IES Pericot i el Bell-lloc de Girona, aquest gironí de 32 anys va conèixer el projecte als seus inicis, quan estudiava a la Universitat de Girona. Creu que Ciudadanos és la nova UCD i que el nou Adolfo Suárez és la persona que ha confiat el partit a les seves mans: Albert Rivera.

Fran Hervías, Albert Rivera... Hi queda algú més dels inicis de la fundació del partit?

Sí, sí, hi queda molta gent. Hi ha gent que entra i que es pensa que és una cosa i veuen que n'és una altra i se'n va. Això ha passat a molts. Però per exemple a Girona n'hi ha molts que encara hi són des que érem només una associació i alguns han sigut candidats. El que va ser cap de llista a Girona Mateo Padilla o Esmeralda Úbeda o Salvador Valenzuela... Hi ha un grapat de gent que hi són des de la fundació del partit i hi segueixen militant.

Vostè ja va viure la crisi interna que va fer que alguns dels càrrecs importants de la fundació de Ciutadans pleguessin. I llavors va entrar en la direcció.

Sí. Va haver-hi una crisi interna important. I a Girona jo era dels que estava del costat d'Albert Rivera. De fet, a Girona, estava bastant solet amb aquest tema (riu).

Com valora aquella crisi que augurava la fi imminent de Ciutadans?

Això passa a tots els partits, es tracta d'una crisi de creixement. Passa sempre. Ens trobem gent que ve de la societat civil, sense passat polític i de cop i volta ens trobem 5.000 persones que han d'elegir uns càrrecs i la condició humana sempre fa que hi hagi gent que tingui interès i gent que no en tingui. Els que volen tenir càrrecs i es queden fora, doncs, queden una mica afectats i marxen. Ara, passat el temps penso que el que va passar va ser bo, perquè ens va servir per unir i cohesionar les persones que realment creiem en el projecte. I a les persones que buscaven un interès personal aquella situació els va fer marxar. I el partit va començar a fer política de veritat, a fer propostes a dins i al Parlament. El temps ens ha donat la raó: tenim un model d'acció política.

Malgrat la renovació, res impedeix que s'acosti gent que busca alguna altra cosa més que canviar el país.

Tenim dos mecanismes de control. En el primer, amb les primàries, ja es detecta si algú és oportunista o si pels seus mèrits han de ser allà on volen ser. L'altre filtre són els sis mesos de prova de militància. No s'és afiliat de ple dret fins que passa aquest temps i no s'accepta el candidat si es detecta que no és una persona amb el perfil de Ciutadans o que té un passat poc clar en política o que té interessos personals. La formació té el seu mecanisme per poder revocar l'afiliació.

Diria que Ciutadans és la nova UCD?

Realment, si ens hem de comparar amb algun partit, és amb la UCD. Som un partit de centre reformista que té molt clar quin full de ruta i quines reformes s'han de portar a terme. I per altra tenim que la figura de la transició que va ser l'unic capaç de fer seure a la mateixa taula Carrillo i Fraga va ser Adolfo Suárez. Ara mateix l'únic capaç de poder fer seure Rajoy, Pablo Iglesias i Pedro Sánchez en una mateixa taula és Albert Rivera.

Es defineixen de centre... Però cap on creixeran un cop assolit el centre?

Sempre hem dit que menjàvem dels dos partits tradicionals i de l'abstenció i s'ha demostrat així. Si fem balanç ara, amb les eleccions catalanes es veu que el cinturó vermell s'ha convertit en el cinturó taronja. Quan ets primer a Hospitalet i a Nou Barris veus que molt d'antic votant socialista ha decidit fer confiança a Ciutadans.

Ja se sap que a Catalunya una cosa és el vot al Parlament i una altra a les generals. Repetiran resultat al desembre a Catalunya?

El vot de les generals i de les catalanes són dues situacions diferents i el comportament del votant serà diferent.

Però no sé si els interessa que sigui diferent.

No, no. Que siguin dues situacions diferents, això no vol dir que tornin confiar en el Partit Popular, una formació que té un projecte que ja està caduc o en Pedro Sánchez, d'un partit que no té projecte. El PSOE diu una cosa en un lloc, i una altra en un altre lloc. Per això dic que la gent si vol un projecte caduc que voti el PP, si vol un partit sense projecte que voti Pedro Sánchez i si vol un projecte clar, que voti Ciutadans.

Què veurem abans, un president català a Espanya o la independència de Catalunya?

Veurem abans un president català a Espanya que la independència. Hi ha sondejos que donen Ciutadans com la primera força en intenció directa de vot.