La número dos de la llista de la CUP, Anna Gabriel, va obrir la Conferència Política que els independentistes celebren a Barcelona. I ho va fer deixant clar que la formació, immersa en les negociacions amb Junts pel Sí per una possible investidura, prioritza "parlar del què, el com i el quan", és a dir, de les polítiques a seguir en el que ells defineixen com a "procés constituent, el pla de xoc d'urgència i l'estratègia per la ruptura". I és per això que va avisar que la CUP deixa "per després" el "qui", és a dir, el nom del president del Govern. Gabriel, a més, va avançar que si depèn d'ells, "no hi haurà Govern autonòmic" perquè "hi ha d'haver un Govern de transició a la república".

A l'inici de la seva intervenció, a més, Anna Gabriel va criticar l'excessiva "pressió" que ha rebut la CUP des del 27 de setembre, qualificant-la de "molt dura" i denunciant-hi "mala fe" en haver detectat que hi havia qui posava en boca de la CUP "coses que no ha dit i no farà".

És per això que la CUP va voler organitzar aquesta Conferència Política, per "no especular, parlar en versió original de la nova etapa que s'obri, que ja no és de Govern autonòmic ni de processisme, sinó de construcció de la república", en paraules de Gabriel. I és que per a la diputada de la CUP, "la clau de volta" del moment polític "passa per sobre de partits i de patis particulars".

En aquest sentit, Anna Gabriel va ser la primera a enviar el missatge clar, que la resta van repetir durant tot l'acte, per desvincular-se del debat sobre la investidura d'Artur Mas com a president de Govern català. "És important que parlem del què, el com i el quan. El qui vindrà després, i vindrà forjat pels nous temps, perquè fiem el futur al contingut i no a una persona", va sentenciar la diputada electa, tot assegurant que del que es tracta és de poder pactar "fer irreversible el procés i agilitzar el canvi des d'avui mateix".

"Disculpeu les molèsties. No hi haurà Govern autonòmic, hi ha d'haver Govern de transició a la república. Disculpeu les molèsties, estem construint una república", va concloure Gabriel. I és que el discurs de la CUP passa ara mateix per centrar-se a intentar fer entendre que el que volen és negociar "la ruptura democràtica, un pla de xoc urgent i un procés constituent". "Tots tres, cap pot fallar", va advertir.

El diputat electe Albert Botran també va insistir en aquesta necessitat, i va arribar a dir que la CUP "actuarà amb generositat, altura de mires i estratègia guanyadora", però avisant que la investidura del president vindrà derivada "dels plantejaments". "Només així té sentit el nostre propòsit de lluitar per la república", va concloure.

L'últim a intervenir a l'acte va ser també un dels més contundents en el seu discurs. El diputat electe Josep Manel Busqueta va deixar clar que la CUP vol "posar en evidència que això avui no va ni d'investir nous Governs autonòmics ni de negociar amb l'Estat nous encaixos impossibles". "Va de sobirania, de com constituïm la república, de drets, d'evidenciar que som molts els que no ens resignem davant els que ens arrabassen les sobiranies".

Ni càrrecs ni privilegis

Busqueta va repetir que "la clau de volta del procés que encetem es basteix des del què, el com i el quan". I va remarcar -rebent sonors aplaudiments- que la CUP "no volem ni càrrecs ni privilegis". "Això no va de càrrecs, ni de noms", va dir. Tot i això, també va admetre que Junts pel Sí "és qui pot i ha de formar Govern", i espera que faci un executiu "constituent i col·lectiu" perquè en la "construcció de la república no sobra ningú".

Per últim, Busqueta va arremetre contra els que dins i fora de Catalunya volen identificar la independència amb Artur Mas. "Ho han portat fins al ridícul. Nosaltres sabem que no és així, que el procés és col·lectiu, plural, profund i que avança quan caminem", va indicar.

El que va ser cap de llista de la CUP al 27-S, Antonio Baños, va ser l'encarregat de parlar de la seva proposta de "procés constituent". I en això va centrar el seu discurs. Per a Baños, "la construcció d'una nova república no és només un canvi de bandera". És per això que va remarcar que aquesta "és una ocasió per fer un procés democràtic i participatiu de disseny i nova estructura".

"El Parlament no ha de ser un legislador autonòmic, ha de ser l'articulació central del procés constituent. Per això, digui el que digui la legalitat espanyola, ha de ser un Parlament constituent. I en aquest procés cal tenir presents, com al 9-N, totes les persones del país, independentment de la marginació política que pateixi", va concloure el cap de llista assenyalant que la CUP vol "redireccionar" el poder i que el poble "decideixi més enllà de ser només consultat".