La jutgessa no admet la querella que equiparava catalans i nazis

Considera que els textos no són constitutius d'una infracció penal i les entitats recorreran

08.10.2015 | 06:30
Les entitats fa temps que denuncien la banalització del feixisme.

El Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona no ha admès a tràmit la querella presentada per 16 entitats contra usuaris de Twitter quan van piular missatges en què incitaven a l'odi i a la violència contra els catalans i banalitzaven el nazisme. En la interlocutòria, la jutgessa Eva Moltó considera que els fets objecte de la querella no són constitutius d'una infracció penal. En aquest sentit, la magistrada apunta que els textos no s'aprecia "cap forma d'incitació a realitzar actes violents" i afegeix que "allò que en realitat s'exposa és una opinió en relació a la conducta que en l'àmbit polític duen a terme aquells qui preconitzen la independència de Catalunya".
D'altra banda, la magistrada diu que en els missatges s'entreveuen comentaris que banalitzen el nazisme i "arriben a realitzar comparacions certament desafortunades amb les persones que pretenen la independència de Catalunya" però que aquesta banalització no estava tipificada en el moment dels fets i era anterior a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2015 de 30 de març que castiga la trivialització greu del delicte de genocidi.
Les entitats van anunciar que presentaran un recurs de reforma contra la inadmissió de la querella en considerar que les conductes no s'emparen en el dret a la llibertat d'expressió o d'opinió ja que aquestes tenen un límit en la calúmnia, la injúria i la incitació a l'odi i més, asseguren, quan l'actuació és banalitzadora i trivializant respecte els crims de genocidi i crims contra la humanitat. Deixen clar que totes les piulades denunciades comparen el feixisme i el nazisme amb el procés català o amb el fet de ser català.
En relació al reconeixement explícit de la magistrada sobre els comentaris que banalitzen el nazisme, les entitats denuncien que la decisió constitueix una omissió del deure de perseguir delictes i una clara discriminació de tracte envers els col·lectius que defensen la independència de Catalunya en relació amb altres col·lectius. Afirmen que aquesta diferència de tracte crea "indefensió" a una majoria de la societat catalana i que en qualsevol democràcia europea, una decisió d'aquestes característiques "fóra inaudita, inacceptable i escandalosa".
L'anya passat, també a l'octubre, un total de 65 associacions i col·lectius una denúncia davant del fiscal delegat de delictes d'odi i discriminació de Catalunya contra la banalització del nazisme coincidint amb el 74è aniversari de l'assassinat del president Lluís Companys a mans feixistes.
Els signants del 'Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del Nazisme', impulsat per la Fundació Catalunya, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i la Comissió per la Dignitat, denuncien "la propagació d'insults, les calúmnies i les amenaces difosos de manera pública i reiterada" en què s'afirma que els actes i manifestacions dels ciutadans catalans, les entitats de Catalunya i dels representants polítics de les institucions Catalanes són actuacions pròpies del nazisme o de règims feixistes.
Segons les entitats, aquests insults s'emmarquen en el discurs d'incitació a l'odi i assenyalen, a més, que ha arribat a estar pronunciat per persones de rellevància pública i càrrecs amb responsabilitats polítiques.

Catalans equiparats als nazis
La denúncia constatava que des de les campanyes al boicot dels productes provinents de Catalunya empreses el 2004, i sobretot a partir de la celebració de les consultes populars sobre la independència de Catalunya l'any 2009, s'ha experimentat un creixement d'equiparació i comparació dels catalans amb els nazis i així mateix les activitats dels col·lectius catalans han estat equiparades amb els actes perpetrats pels règims feixistes.
La denúncia remarca que actualment la banalització i trivialització del nazisme com a caricaturització vexant i justificació de possibles agressions contra els catalans ha esdevingut una constant principalment mitjançant Twitter i Facebook aprofitant una sensació de "relativa impunitat".
Les entitats que promouen la denuncia consideren que aquestes conductes no poden emparar-se en el dret a la llibertat d'expressió ja que aquest té un límit en la calúmnia i la injúria.
A més de declaracions banalitzadores del nazisme i el feixisme, la denúncia evidenciava les amenaces i la incitació a l'odi fomentada per part de persones de rellevància pública que "justifiquen i promouen possibles actes de violència contra els ciutadans de Catalunya, els membres de les seves entitats i de les institucions que els representen".
Finalment, les entitats van lamentar el fet que l'Estat Espanyol encara no hagi fet cap pas per incloure en el seu ordenament jurídic penal el contingut de la Decisió Marc 2008/913/JAI relativa a la lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia. La data límit per transposar la directiva era el 28 de novembre de 2010. La directiva faria molt difícil la continua passivitat de les autoritats espanyoles davant fets com els que es denuncien.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema