Guspira

LA "INFORMACIÓ" I LA "LLIBERTAT" DE LES OVELLES

06.10.2015 | 06:30

"Una nació d'ovelles engendra un govern de llops". Crec que tenia raó i que és aplicable al nostre més rabiós present. Ho va involuntàriament reconèixer la dirigent de CDC de Girona Elena Ribera"

Com a referent personal respecte al periodisme escrit em costaria donar un únic nom. Quant a la ràdio tinc un referent que supera a tot altre. El trobo el geni dels genis, el suprem.
Estic al·ludint a Edward R. Murrow (1908-1965). En tinc gravacions històriques, que de tant en tant escolto. Potser per això mai no he pogut escoltar Catalunya Ràdio, i mai vol dir mai.
Durant anys aquell exemple i assumpció de mestratge va ser continuat pel d'Alistair Cooke (1908-2004). Va excel·lir amb la seva col·laboració radiofònica, emesa pel seu circuit mundial de la BBC: Letter from America. Va ser una de les emissions a les quals vaig ser fidel durant més anys. La vaig sentir molt on podia necessitar sentir-me prop d'algú que admirés, en particular des de llocs llunyans d'Àfrica, Àsia o Oceania.
Ho exposo no pas per despullar-me intel·lectualment. Sempre intento escriure de temes que comparteixo amb els meus lectors. Ara n'hi ha un que vaig recuperar llegint una frase de Murrow.
Va dir exactament: "Una nació d'ovelles engendra un govern de llops". Crec que tenia raó i que és aplicable al nostre més rabiós present. Ho va involuntàriament reconèixer, la dirigent de CDC de Girona Elena Ribera, quan al novembre del 2012 va dir unes frases que haurien fet caure d'esquena Murrow i a Cooke. Les vaig criticar tot seguit i aquí mateix.
"Hi ha moltes ovelles en aquest poble (el català) -digué la inefable Ribera, en un míting, on foren gravades- que busquen pastor i aquest pastor el tenim nosaltres (Artur Mas)". Per si amb aquesta animalada masoquista -si ella vol ser ovella que passi davant- no fos suficient, Ribera va afegir "Benvinguda la crisi perquè ens ha fet aflorar el sentiment català".
Quan Ribera ho va dir era candidata a l'elecció per Girona per CiU, amb el número dos de la llista. Naturalment va ser elegida. Era advocada i, a més, lletrada de la Universitat de Girona.
Quan es donen monstruositats com la que pot encarnar Ribera, no hi ha més remei que mirar lluny, on una afirmació com la que efectuà provocaria un menyspreu generalitzat.
Aquí això no va així. Crec que ens hem comportat com "una nació d'ovelles" i hem generat un "govern de llops". Ara mateix Mas està fent de tot per pactar amb la CUP, dient-los que si a tot el més impensable, si bé els ho negarà si és reelegit. Mentrestant diu als caps del minúscul món bancari casolà que ell és l' única garantia contra, precisament, la CUP.
Estem en un moment crucial però tot el secessionisme ha decidit imposar un total silenci informatiu. Els grans mitjans, que tenen capacitat per no complir-ho, s'hi sotmeten. Per descomptat, els mitjans públics callen més que ningú i fugen d'estudi. No havia vist mai res de semblant. Des de les vores del món mediàtic anit vaig poder exposar al digital Catalunya Press, que es pot trobar a internet, que la raó de tot és que el secessionisme té enquestes que mostren que repetir les eleccions implicaria que ells ni arribarien al seu recent 47 per cent del vot.
També hi revelo que dos diputades electes de la CUP han dit en la seva assemblea que podien passar a votar contra la candidatura de Mas. La CUP proposava abans l'abstenció i Mas volia el vot a favor. Al circ de Mas li creixen els nans. Però tothom hi admet que ens tanquin en els llims. La CUP emeté un comunicat imposant-ho i es quedà tan tranquil·la. La Generalitat no ho va fer perquè ja funciona així.
No he trobat mai un polític que no admeti que estaríem molt millor sense els mitjans públics de la Generalitat. Ni un. Han fet mal a tothom. Avui dia, la imposició propagandística sempre s'acaba pagant.
Murrow i Cooke ho van saber intuir fa molts decennis. Ells són dels meus, Ribera no. La considero, en canvi, una enemiga de la llibertat a més de moltes més coses que ara em callo. Pot parlar de la llibertat organicista però no pas de les llibertats individuals. Les ovelles no les necessiten, jo sí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema