Són gairebé dos milions de votants catalans suficients per guanyar un referèndum d'independència? Seria possible, però no estaria assegurat. Almenys si s'agafa com a referència els referèndums d'Escòcia o del Quebec, amb el mateix percentatge de vots a favor de la secessió sobre el cens electoral, els partidaris del No encara van aconseguir imposar-se. De fet, si la referència és la convocatòria de Montenegro de 2006, que durant molt temps els separatistes catalans han considerat com a vàlida amb un 55% de sí amb almenys un 55% de participació, el "sí" hauria d'assolir un 47% del cens electoral.

Un dels debats que ha sorgit els darrers dies, després de les eleccions del 27-S, és la validesa de la majoria independentista per declarar una independència de manera unilateral. La CUP ja ha anunciat que considera que no es va guanyar el plebiscit i que, per tant, no estan legitimats per una declaració d'aquesta mena. El debat se centra en si es tracta d'una majoria legitimada per prendre una decisió d'aquesta mena i que a alhora pogués ser reconeguda de manera internacional sense que això suposés un perjudici per a Catalunya. Les dades oficials donen un clar guanyador -la candidatura de Junts Pel Sí-, amb un 39% dels vots, a la qual cal sumar els vots recollits per la CUP, que sumen un 8% més. Aquest 47% de l'electorat significa una mica menys de 2 milions de votants a favor de la independència.

A les eleccions al Parlament català de diumenge passat estaven convocats poc més de 5,4 milions de votants, però malgrat ser una participació de rècord, no es va arribar al 80% de participació, circumstància habitual en els referèndums separatistes. Així, al Quebec el 1995 la participació va arribar a ser del 93%, a Montenegro de 2006 es va arribar al 86,5% de participació i a Escòcia es va assolir un 84,6% de mitjana en les meses electorals. Si es ?consideren també els referèndums de Croàcia o Letònia, la participació s'acosta al 90% o la supera.

Els dubtes que es generen

Els índexs de participació ja mostren que dos milions podrien no ser suficients. Però si s'observa el cas dels vots afirmatius sobre el Quebec o Escòcia, encara es generen més dubtes. En el cas de Catalunya, el 47,85 del sí significa un 36,8% sobre el total del cens electoral. En el referèndum d'Escòcia de l'any passat, el sí va sumar 1,6 milions de vots favorables a la secessió, mentre que el no va reunir 2 milions. El no va obtenir la victòria.

Amb un 44% vots del sí a la segregació i un 55% en contra, el resultat sobre el cens electoral situa els partidaris de la separació en un 37, 7%, un punt superior al català. En el cas del Quebec, on el resultat va ser molt més ajustat, però també van perdre els partidaris de la independència, el percentatge del sí va ser del 49,42%, mentre que els partidaris del no es van imposar amb poc més d'un 50% del vot. El percentatge de secessionistes sobre el cens electoral convocat era d'un 45,37%, uns 9 punts per sobre de la mitjana de votants catalans del 27-S.

Si es fa la mateixa anàlisi per a Montenegro, un dels referèndums que va rebre el respecte internacional per poder separar-se de Sèrbia -que va mantenir la continuïtat de la federació iugoslava-, les dades de les "eleccions plebiscitàries" del passat diu?menge queden molt allunyades.

A Montenegro, el resultat va ser d'un 55% favorable a la independència amb una participació superior al 84%, el sí va suposar un 47,5% sobre l'electorat, dos punts superior a l'opció independentista del Quebec i més de deu punts per sobre del resultat de Catalunya. Com a exemple de victòries àmplies i suficients, es pot ?analitzar el cas de Letònia, que es va imposar amb un 73% dels vots vàlids, però que va significar un 64% dels vots del cens electoral. També és flagrant el cas de ?Croàcia, on amb un cens de 3,6 ?milions, el sí va obtenir 2,8 milions de vots, la qual cosa significava un 77 per cent de l'electorat convocat que es va convertir en un aclaparador 93% dels vots emesos.