Fa anys que estic afirmant que estem anant d'Herodes a Pilat a causa, com reescrivia aquí ahir mateix, del «desig de Mas de sobreviure políticament». Avui cal ser molt més babau que ahir per negar-ho.

Malgrat aquesta evidència, el portaveu de CDC, Jordi Turull, acaba de demanar a la CUP «no posar condicions amb noms de persones» i votar a favor de la reelecció de Mas. Com es pot ser tan agosarat. Però si des del moment zero tot ha anat només al nom d'una sola persona!

L'agònica CDC fa de tot per salvar el soldat Mas. Fins i tot el ridícul més extrem. Avui, Mas somnia que el vot per correu li doni un escó més. Sembla molt difícil, però no pararà fins que quedi clar. Serà aquesta mateixa setmana. També efectua grans pressions sobre la CUP perquè no vol votar a favor de Mas però, ai las, podria abstenir-se.

Ara tant li faria el que fes la CUP perquè hi hauria 63 vots contra Mas (Ciutadans, PSC, PP), 62 a favor i 10 abstencions, la CUP. Per tant, Mas no (sic) podria ser elegit. Fins i tot en el cas (difícil) d'un escó més per a Mas, el problema no existiria si la CUP obrés de manera coherent, votant en contra de l'elecció de Mas. Llavors quedaria acreditar que la CUP vol realment que no sigui reelegit Mas, tal com afirma.

Però resulta que la CUP només vol abstenir-se per Mas. Per tant, si Junts pel Sí tingués un escó més, del vot per correu, caldria que la CUP votés contra Mas, cosa que Mas vol evitar.

Resulta que un partit que les fot per brocs molt grossos, com demanar la retirada de la Unió Europea, de l' OTAN i del Fons Monetari Internacional, ara s'inventa un sofisma foll per continuar menyspreant el que ells en diuen política burgesa.

La realitat és més simple: la CUP vol carregar-se la democràcia i el sistema d'economia lliure de mercat. És el que diuen i el que volen fer. Mas ens ha portat a aquesta follia. Sempre un radicalisme en crea d'altres i molts d'ells s'apuntalen entre si.

La ximpleria d'extrema esquerra de la CUP em recorda la d'extrema dreta del Comte de Chambord, del 1871. Era el principal pretendent al tron de França i comptava amb la força d'Adolphe Thiers. Ho feu fallir només per no acceptar la bandera tricolor, en comptes de la blanca borbònica, cosa que hauria pogut fer al cap de tres mesos de regnar.

En síntesi, la CUP vol conservar la «puresa» revolucionària més que no pas fer fora Mas, com diu. Mas va trencar tots els esquemes i ho ha aconseguit en totes les direccions. Ha aconseguit continuar perdent escons (ara CDC en té només trenta) però a Mas tant li és. Continua disposat a fer de tot per a satisfer la seva set de poder. La resta se li'n fot, o, ans el contrari, prefereix crear el màxim de mullader per justificar un fracàs que ell ha provocat, durant molts anys, deliberadament.

Ha creat un desert. No hi ha ni un candidat a substituir-lo al davant de CDC, ni un candidat de CDC a les properes generals, ni cap certesa que pugui evitar (malgrat no voler-ho) acudir a aquests propers comicis en coalició amb ERC, partit que se l'està cruspint a bocins.

Mas ha usat l'estelada per a més o menys salvar-se parcialment de gairebé tot. Però ha quedat molt tocat. Ho acreditarien unes eleccions com les nord-americanes on el que compta és la personalitat i les propostes concretes dels candidats. Si Mas hi concorregués quedaria a la cua de la cua. Tothom ho sap i les enquestes ho han anat acreditant al llarg dels seus repugnants i, per ell, silenciats mandats.

No tinc cap dubte que si demà hi hagués un referèndum d'autodeterminació de veritat i no pas un d'incomprensible i jurídicament inexistent (enlloc, ni en cap règim convencional internacional) «dret a decidir», a Catalunya (i no dic a Espanya, que és el marc on caldria votar, com es farà a tota Ucraïna) avui guanyaria el no, és a dir, la continuïtat constitucional.

Diumenge passat va quedar provat: les faves van ser comptades. Per això hi ha qui vol augmentar (encara!) el caos per veure què hi pot pescar.

En això la CUP i Mas hi coincideixen. Quin fàstic! Quina maldat! S'hauria d'acabar el bròquil i foragitar del tot, el màxim d'aviat possible, Artur Mas. No tenir-ho clar pot acreditar no tenir pietat.