Un grup de 25 exministres del PP, PSOE i UCD, que formen part de la Fundación España Constitucional, han signat un manifest conjunt en què demana fer un "rigorós anàlisi" sobre la singularitat de Catalunya, preguntar-se si està "sent reconeguda i valorada de manera justa" i "donar la resposta pertinent a les aspiracions legítimes dels catalans". Es tracta d'una anàlisi, segons els exmembres del govern espanyol, que s'ha de fer "sense excloure cap assumpte, per delicat que sigui" i sempre que es faci "de bona fe i amb esperit constructiu". El manifest també alerta de la sortida de la UE i de l'ONU, entre d'altres, i apel·la a la "inextingible" relació entre Espanya i Catalunya.

La Fundación España Constitucional compta amb exministres com Rodolfo Martín Villa, Josep Piqué, Eduardo Zaplana, Abel Matutes, José Bono, César Antonio Molina, Eduardo Serra, Pío Cabanillas, María Antonia Trujillo i Marcelino Oreja (president), entre d'altres. Tots ells reivindiquen la unió entre l'Estat i Catalunya i crida l'opinió pública catalana a "participar activament el pròxim 27-S" i a les forces polítiques perquè dialoguin davant el "destarotat i greu propòsit" que suposaria -"en funció dels resultats", avisen- una declaració unilateral d'independència.

Pels exministres, "tota reforma ha de ser compatible amb el projecte comú que és Espanya, sense exclusions ni apriorismes" i que l''organització territorial de l'Estat ha de ser la "que s'ajusti millor a la realitat de totes les autonomies". Segons exposen en el manifest, entre la independència i la situació present "hi ha fórmules més convenients". "La història no comença ni acaba el 27 de setembre. Hi ha moltes opcions a tractar i examinar tenint en compte els sentiments de tots", continua el text, que també critica que "l'anomenat 'procés'" s'allunyi dels estàndards i garanties exigibles en democràcia".

I és segons avisen, una separació de Catalunya convertiria Espanya en un "subjecte polític diferent i mutilat" i avisa que imposar la independència com un "fet consumat" és un "disbarat". "Una decisió d'aquest calibre, que alteraria el ser històric i l'existir d'Espanya, no pot adoptar-se en eleccions autonòmiques perquè seria un atropellament d'imprevisibles conseqüències", consideren els exministres, que reconeixen el dret de decidir però que quest s'estengui a tots els espanyols.

"En democràcia, el dret a decidir no arriba a l'extrem de decidir pel veí. Dret a decidir, sí, però per a tots i entre tots. No fer-ho així equivaldria a un pronunciament o cop d'Estat i obriria una enorme crisi de convivència", continuen.

La Constitució del 1978 va quedar "molt oberta"

Els exministres admeten en el manifest que la societat espanyola ha canviat i hi ha "circumstàncies noves" amb l'eclosió de noves generacions que no es van pronunciar sobre la Carta Magna i per l'impacte de la crisi econòmica, entre d'altres, i que el sistema autonòmic "ha de ser actualitzat per ajustar-se millor i de manera equitativa a les necessitats del conjunt d'Espanya". "Però aquest objectiu possible desitjable, s'està veient dificultat pel mencionat gir separatista per part del nacionalisme català", lamenten.