Mas, Ortega i Rigau volen declarar pel 9-N abans que els testimonis

Demanen al TSJC que posposi la compareixença de la directora d'institut citada el 21 de setembre

17.09.2015 | 06:30
Imatge de la consulta alternativa celebrada el 9 de novembre de 2014.

El president català, Artur Mas, la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega van demanar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ajorni les testificals i no acordi més diligències en la causa del 9-N fins que els hagin pres declaració a ells com a querellats. En un escrit, els advocats del president de la Generalitat, Artur Mas, de la titular d'Ensenyament, Irene Rigau, i de l'exvicepresidenta Joana Ortega sol·liciten que se suspengui la declaració com a testimoni, prevista pel pròxim dilluns, 21 de setembre -en plena campanya electoral- de la directora d'un institut que va denunciar pressions per negar-se a obrir les portes del centre per a la consulta alternativa del 9-N.
En el text, Mas, Ortega i Rigau reclamen a més que el TSJC posposi la pràctica de qualsevol altra diligència, entre elles quatre testificals - un dels quals l'assessor gironí, Joan Cañada- més sol·licitades per la Fiscalia, fins que prèviament se'ls hagi pres declaració a ells com a querellats, ja que entenen que, si no, s'incorreria en una «alteració de l'ordre legal de la pràctica de la prova». En l'escrit, els lletrats de Mas, Ortega i Rigau recorden que la querella presentada per la Fiscalia, que va donar origen a l'obertura de la investigació a l'alt tribunal català, interessava la pràctica de diverses diligències i que, de totes elles, la primera era «lògicament, ja que estan plenament identificats», la declaració dels querellats.
Per aquest motiu, es remeten a la Llei d'Enjudiciament Criminal i remarquen que, per aclarir els fets, «sembla lògic determinar que l'ordre natural de la pràctica de les diligències d'instrucció sigui iniciar les actuacions amb la presa de declaració dels querellats, ja que és el mitjà per fer valer el dret de defensa i el d'un procediment amb totes les garanties, consagrats a l'article 24 de la Constitució Espanyola». «No té sentit que la investigació per descobrir determinats fets, perfectament documentats, avanci per vies secundàries, prenent declaració a testimonis de referència i a persones que només poden aportar la seva percepció o valoració subjectiva d'uns fets que poden ser perfectament acreditats documentalment», remarca l'escrit.

Diversos testimonis
En el curs de la instrucció s'ha celebrat fins ara la declaració com a testimoni -el passat 13 de juliol- de la directora territorial de Barcelona de la conselleria d'Ensenyament, Montse Llobet, que va reconèixer que es van celebrar dues reunions, el 16 i el 22 d'octubre, amb directors d'institut per informar-los sobre el paper dels centres en la consulta alternativa del 9-N, encara que va negar que els donés instruccions sobre com havien de procedir. Davant del jutge també van declarar el 13 de juliol passat dos inspectors d'Ensenyament, un dels quals va assegurar que alguns directors d'institut el van informar que Llobet els va demanar que permetessin l'obertura dels centres i que, si no es volien implicar en el procés, busquessin voluntaris perquè ho fessin.
En la causa pel 9-N s'han efectuat dues testificals més, totes dues el passat 30 de juliol, la de l'inspector en cap del departament d'Ensenyament, Francesc Güell, i la directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona, que va obrir les portes el 9-N, que van negar que hi hagués pressions perquè els directors lliuressin les claus. El dia 30 de juliol també havia de testificar la directora de l'IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Dolores Agenjo, si bé la compareixença es va posposar a petició de la defensa, que va demanar més temps per estudiar uns correus electrònics en suport del seu testimoni.
En el seu escrit, els advocats de Mas, Ortega i Rigau adverteixen ara que Agenjo figura al número 23 de la llista de Ciutadans (C's) en les eleccions del pròxim 27-S, pel que demanen que es posposi de nou la compareixença per evitar que la seva declaració davant el TSJC, fixada només sis dies abans de les eleccions -21 de setembre-, pugui intercedir en la contesa electoral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema