Les persones amb discapacitat intel·lectual que han estat incapacitades perden, en la majoria dels casos, el dret a vot. Tanmateix, la Convenció de l'ONU, de 2007, instava als estats a modificar les legislacions per seguir garantint aquest dret independentment de la incapacitació i protecció en altres àmbits. És un problema que a Catalunya afecta a 4.000 persones, tant persones amb discapacitats intel·lectuals com persones amb discapacitat psicosocial. Per aquest motiu, des de Dincat, al costat del Col·legi d'Advocats, es reclama que s'adapti aquesta legislació perquè les persones incapacitades puguin restituir el dret i les que estan en procés no el perdin, per una qüestió de ''justícia social''.

Es calcula que unes 4.000 persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial no podran votar el proper 27-S a causa d'una sentència d'incapacitació. Catalunya té actualment 51.000 persones amb alguna discapacitat intel·lectual i quan s'inicia un procés d'incapacitació per a protegir-los sobretot, en àmbit econòmic, acaben perdent el dret a sufragi perquè els jutges no se separa aquest àmbit dels altres que han d'estalviar problemes a aquests ciutadans. Des de 2007, l'estat espanyol té ratificada la Convenció de l'ONU aprovada a Nova York que insta als estats a modificar la legislació per evitar que aquestes persones perdin precisament, un dret i puguin participar de la vida política i pública.

Tot i això, la realitat és una altra i per això, des de la Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat) , amb el suport del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, es reclama aquesta flexibilització de les lleis per restituir el dret a sufragi dels qui l'han perdut i posar mecanismes perquè no el perdin les qui estan immersos en un procés d'incapacitació. Oriol Rusca, degà de l'ICAB, considera que no és un tema ''de generositat'' sinó de ''justícia social'' perquè considera que la persona ha de poder dir ''què més li convé''. Ho fixa com una qüestió ''d'autoestima'' i per això creu que s'ha d'anar sensibilitzant la població perquè s'entegui cada vegada més que es parla d'un dret.

Dincat i l'ICAB han organitzat aquest dimecres una taula rodona per abordar aquesta problemàtica i ha reunit diferents agents i operadors jurídics. Neus Pujal, fiscal del TSJC i fiscal en cap de Sabadell, ha explicat que s'estan fent passos per solucionar-ho, i que la fiscalia ha començat a recórrer sentències des de 2013, fins i tot, a presentar demandes interessant la recuperació i la ''rehabilitació'' d'aquests drets en persones incapacitades.

Des de la Federació, la presidenta Rosa Cadenas, ha explicat que es vol aconseguir que ''no tot sigui genèric'' ja que aconsidera que a través de les proves que es fan per a la incapacitació no es pot ''decidir'' qui pot votar i qui no. Per això, Cadenas assegura que s'ha de lluitar pel dret a vot per a totes les persones i que la incapacitació serveixi per vetllar per altres termes de protecció que si que puguin afectar la seva vida i funcionament.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que també ha participat a la taula rodona, ha assegurat que ja s'està treballant per garantir el dret polític de vot a tota la ciutadania. Ribó ha recordat que s'han fet passos amb les persones que tenen discapacitat física com per exemple la ceguesa, que ha lamentat que no s'ha aconseguit en totes les eleccions. Considera que la discapacitat intel·lectual no és tan ''tractat'' però creu que la incapacitació és una solució ''massa ràpida'' i no saber ''separar'' una discapacitat d'un dret polític. Creu que s'ha d'analitzar ''cas per cas'' lamenta que els estats no hagin estat capaços d'evitar-ho adaptant legislació electoral tal i com obliga la convenció de l'ONU.