COFOiSME I ESTRATÈGIA ELECTORAL A CDC

15.09.2015 | 06:30
COFOiSME I ESTRATÈGIA ELECTORAL A CDC

Parlo amb la millor font que tinc a la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Me'n fio molt. Està radiant. Em fa constatar que ara la militància de CDC està cofoia, cosa que confirmo amb altres fonts també de CDC. Fa poques setmanes, CDC volia fer creure que per a ells tot eren flors i violes. Era una mentida descarada. En canvi, ara hi ha hagut una real remuntada dels ànims. Estan cofois de veritat.
La causa d'aquest «vols de les onades», o d'aquesta dutxa escocesa, és una enquesta efectuada des de dins de CDC que els dóna a la cosa de Mas una previsió de vot d' entre 67 i 69 escons. Els situa a la ratlla de la majoria absoluta (68 escons). A la vegada, dona entre 6 i 8 escons a la CUP. Els de Mas creuen de veritat que podran tenir una majoria de govern, sense la CUP.
Aquestes diguem-ne filtracions en la proximitat d'eleccions solen estar farcides de malícia i de males intencions. Però he cregut que havia d'informar del canvi de sentiment dins de CDC. Els va deprimir l'enquesta del CIS, que personalment continuo creient que és la millor. Però ara han passat a creure's les dades que Mas ha donat a conèixer a l'estructura orgànica del partit. Jo només dono fe que la persona que m'ha informat -crítica amb Mas- només m'ha exposat un fet cert. Respecte a la previsió, no la puc valorar.
No puc assumir aquelles noves dades sense conèixer -i no la conec- la participació estimada en base la qual es va establir aquella prognosi. Per descomptat, a partir d'una participació del 70 per cent, aquelles dades serien impensables. Tota l'estratègia electoral independentista es va concebre a còpia d'evitar més d'un 70 per cent de participació, com ja vaig escriure.
La font em diu que tota la cúpula de CDC ha rebut instruccions formals d'«evitar a tot preu entrar en temes concrets i en discussions sobre el balanç de la gestió de Mas al capdavant de la Generalitat». Ambdues coses poden ser constatades per tothom, però no està de massa dir que són ordres concretes. Ens volen convertir en maniqueus: hi ha un gran bé i un gran mal. La resta serien punyetes. En l'aspecte intel·lectual és espeleològic. Hauria retornat la barbàrie.
Atesa aquesta constatació semblaria lògic que les forces constitucionalistes forcessin el contrari, és a dir tractar de temes concrets i en particular del desastrós balanç de Mas al capdavant de la Generalitat. Ara bé, això no es fa. Sovint ni s'intenta. Ahir vaig publicar un llarg article en el diari digital Catalunyapress.cat exposant que, en efecte, ni s'intenta denunciar les imperdonables monstruositats dutes a terme per destruir la sanitat pública.
Des de fa mesos he estat exposant una situació sanitària de bojos. Ha estat com si hagués dit que plovia a Cincinnati. Hi havia temps per presentar bones anàlisis i alternatives realistes. No s'ha fet. Ni en aquesta qüestió ni en altres temes clau, com educació, protecció social, cultura, comunicació social i moltes altres.
He passat mesos intentant contractar algun llibre, fracassant espectacularment. Els que el podrien fer, i són molt pocs, tenen una justificada por; por de la Generalitat, esdevinguda un pop perillós. Ningú no en pot dubtar.
De fet, quan algú va pel camí de la concreció pot rebre una advertència. Apareix el «i tu què». Pujol hi excel·lí, en seu parlamentària, amb allò de trencar una branca i poder fer caure nius de tota mena. Mas també ha recordat que tots els partits tenen fundacions. Molts callaren que a Catalunya a ningú se li ha trobat tanta corrupció com a CDC.
Fa pocs dies l'exministre Josep Borrell anà pel camí d'una gran precisió, escrivint un llibre excel·lent sobre el dèficit fiscal. En vaig aconseguir un exemplar. Vaig tenir sort, perquè es tracta d'una obra molt treballada, que desmunta la base mateixa de la demagògia independentista i la grollera frivolitat de la cort de Mas. Però a Borrell se li ha negat exposar o debatre el tema a TV3. En un país amb millor cultura democràtica això hauria enterrat políticament Mas. Aquí no ha passat res.
O ha passat i està passant una cosa pitjor. El llibre de Borrell no es troba a Barcelona. El volia oferir i l'he estat buscant inútilment a diverses grans llibreries de Barcelona. No saben quan el tornaran a tenir. Tot plegat fa plorar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema