El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit del recurs presentat pel Govern espanyol contra la reforma de la llei de l'Agència Tributària Catalana i, per tant, l'ha suspès de forma cautelar durant cinc mesos. La decisió de l'Alt Tribunal va trigar poca estona en entrar en campanya. Pràcticament tots els partits van valorar amb rapidesa la mesura, de manera que van convertir la suspensió en un dels temes electorals del dia. D'aquesta manera queda aturada, almenys fins que l'alt tribunal resolgui l'assumpte, una de les «estructures d'Estat» creades per l'executiu català d'Artur Mas en el procés per a la independència. El Govern de Mariano Rajoy (PP) va recórrer la decisió el passat mes de juliol al·legant que la mesura vulnera el dret dels ciutadans a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics.
La resolució del Ple de l'alt tribunal, a proposta de la seva secció tercera, va arribar ahir en plena carrera per a les eleccions del 27-S. En una breu providència, anuncien que s'ha admès a tràmit« el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel Govern estatal contra l'article 4 de la Llei 9/2015, de 12 de juny, de modificació de la Llei 7/2007, de l'Agència Tributària de Catalunya, pel que fa a l'ordenació dels cossos tributaris d'ascripció exclusiva a l'ens.
La normativa estableix que poden optar al cos tècnics de gestors tributaris de la Generalitat, entre d'altres, aquells funcionaris de l'agència tributària espanyola amb destinació definitiva a Catalunya. Una situació que, des de l'Executiu central, consideren exclou del dret d'accedir-hi en condicions d'igualtat als interessats de la resta de l'Estat. Aquest article, que ara ha propiciat la suspensió cautelar, modificava la llei anterior afegint-hi dues disposicions addicionals que són les que fan possible la integració voluntària -amb el reconeixement de drets que implica- de funcionaris de l'Estat i altres administracions als cossos superiors d'Inspectors Tributaris i de Tècnics de gestió Tributària de la Generalitat.
Més concretament i segons la normativa, poden integrar-s'hi de forma voluntària, per mitjà de convocatòries específiciques, «els funcionaris que tinguin assignades funcions substancialment coincidents amb les pròpies del cos i que tinguin com a destinació definitiva l'àmbit territorial de Catalunya». És a dir, que a la pràctica permetia absobir funcionaris estatals en cossos dependents de la Generalitat.
I aquest és, precisament, l'arrel del problema per a la Moncloa perquè d'aquesta manera es discrimina a la resta d'interessats d'altres punts d'Espanya. També, però, veuen malament que es pemeti a funcionaris que no presten servei a l'administració de la Generalitat accedir per integració a la funció pública d'aquesta perquè creuen que «constitueix una manera d'accedir ex novo (iniciant de nou el procés) a la funció pública». En aquest sentit, veuen vulnerats el dret fonamental de l'article 23 de la Constitució pel que fa a la igualtat de condicions per accedir a funcions públiques així com el 103.3 que estableix l'accés a aquesta d'acord amb els principis de mèrits i capacitat.
A banda d'això, el recurs també apunta a la vulneració de diversos articles de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic, també relatius a l'accés a l'ocupació pública i l'adquisició de la relació de servei. Amb tot, creu que el procés d'integració que planteja la norma catalana és contrària l'Estatut, perquè no regula aquest tipus de procés.
La suspensió cautelar es perllongarà un màxim de cins mesos i, abans que acabi aquest termini, el tribunal haurà de dir si la paraliza de forma definitiva fins que es pronunciï sobre el fons de l'assumpte o bé deixa que la Generalitat apliqui la seva llei a l'espera de sentència.
També la taxa d'internet
Aquesta no és l'única admissió a tràmit que va anunciar ahir el Constitucional. L'alt tribunal també ho ha fet amb el recurs de l'Estat contra la Llei 15/2014, de 4 de desembre, sobre l'aplicació per part de la Generalitat de la taxa a les operadores d'internet. La mateixa mesura cautelar afecta aquest impost que tenia dues finalitats: el foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un màxim del 5%). A més, havia de suposar una nova font d'ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual.
L'objectiu era que els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinessin a projectes o actuacions que promoguin l'accés de la ciutadania a internet en centres o institucions de difusió cultural.
