Idea recurrent a la premsa espanyola de divendres: segons el CIS, a les eleccions el 27-S l'independentisme (el "secessionisme") obtindria majoria absoluta de diputats "només" amb el 44% dels vots. No recordo que fa quatre anys, a les eleccions espanyoles del novembre de 2011, titulessin: "el PP aconsegueix una folgada majoria absoluta només amb el 44% dels vots". Perquè això és el que va aconseguir el PP: una majoria absoluta de 186 diputats (un 53 % del Congrés) amb "només" un 44,6% dels vots. I amb aquesta majoria absoluta de diputats que no representa la majoria absoluta de la població el PP va fer la reforma laboral, va modificar els impostos, va fer la llei Wert, ha fet la llei mordassa, vol fer una reforma exprés del Constitucional, etcètera.

És cert que les normes aprovades pel PP son reversibles si les properes eleccions donen un altre tipus de majoria, absoluta o relativa, mentre que un procés d'independència és més difícil de tirar enrere. Costa d'imaginar que al cap de quatre anys un nou govern unionista d'una Catalunya independent truqui a la porta d'Espanya i digui "volem tornar", com en un melodrama televisiu. Si ja és desaconsellable canviar de llei d'educació cada quatre anys, imaginin canviar d'estat cada quatre anys. Per això té lògica demanar que qualsevol procés d'independència no arribi fins al final si no té al darrere una majoria molt àmplia de la població. Però culminar el procés és una cosa, i engegar-lo és una altra. Per engegar-lo hauria de bastar que no hi hagués més gent en contra que a favor.

I aquí entren les interpretacions. Sabem que, segons el CIS, Junts i CUP sumen el 44%. Sabem que partits contraris a la independència (PP, PSC, C'S, Unió) sumen un 39%. I hi ha un 14% de vots a Sí que es Pot que fan de mal assignar, perquè la candidatura diu que aquesta no és la seva prioritat. A l'Ajuntament de Barcelona s'han abstingut sobre la declaració de "municipi per la independència". Com hem de comptar els seus vots? Si la meitat del seu electorat estigués per la independència, aquesta ja sumaria majoria absoluta de votants. Però no ho sabem. El seu referent espanyol, Pablo Iglesias, cada cop es descara més en sentit contrari. Potser no sabrem de què van fins que comencin les sessions del Parlament i s'hagin de mullar en les resolucions que proposin Junts i la CUP. Acabarem comptant quants vots populars hi ha al darrere de cada votació parlamentària?