L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va situar ahir la capital catalana com a "punt d'entrada o hub" per tal de redistribuir els refugiats a la resta del territori català. En aquest sentit, Colau va insistir que cal actuar amb urgència i donar suport a les entitats socials i al voluntariat que estan atenent aquests milers de persones que es troben a les "zones de trànsit", i va subratllar que cal accelerar els processos d'acollida. "Dos o tres mesos és massa", va assegurar la batllessa, que també va advertir de la pròxima arribada del fred al centre d'Europa: "Les escenes de patiment i fins i tot de mort que hem vist a la Mediterrània es podrien veure també a les carreteres", va alertar.

"No podem esperar més. S'ha de donar una resposta i les ciutats europees estan preparades", va manifestar Colau el mateix dia que es va fer públic una carta signada per les alcaldies de Barcelona, París i les illes de Lesbos i Lampedusa en què es demanava acció i recursos als Estats per fer front a aquesta greu situació.

La missiva, que es va publicar al diari El País, va ser subscrita per ciutats com Madrid, Saragossa o Cadis. "Hem hagut de treure aquesta carta en poc temps", va reconèixer l'alcaldessa, que es va mostrar confiada de les adhesions immediates de "desenes o centenars de ciutats" a través de ciutatrefugi@bcn.cat. Uns suports, aquests, que van anar arribant a contra rellotge en la vigília de la cimera de ministres d'Interior i Justícia de la Unió Europea que se celebra avui a Brussel·les.

A l'escrit es reivindica el paper de les ciutats en l'ajuda a les persones que han de deixar-ho tot per la fam i la violència al seu país. "Disposem d'espai, de serveis i -el que és més important-, de la voluntat ciutadana per fer-ho", assenyala el text.

Colau va recordar que durant aquesta setmana l'Ajuntament presentarà un equip de coordinació que perfilarà el pla d'acollida als refugiats. Aquest pla tindrà dues fases: una primera d'atenció immediata, en què possiblement els atesos i ateses estaran en allotjaments temporals; i una segona fase que té per objectiu la plena integració. "No hem de dilatar més aquesta situació: la ciutadania ens demana que actuem", va indicar Colau abans de reclamar "recursos" als països, com és el cas de l'Estat espanyol, del qual va lamentar que contribueix més en aquests moments a "bunqueritzar les fronteres" que no pas a ajudar als més necessitats.

Refugiats a Barcelona

D'altra banda, l'alcaldessa va informar que des de principis d'any un miler de persones han demanat asil a la ciutat. Sobre això, va especificar que la seva procedència és diversa: Ucraïna, Afganistan o Eritrea, entre d'altres països d'arreu del món.

Amb la previsió d'arribada de més nacionalitats, especialment de Síria, un país castigat per la ?guer?ra interna i per la violenta petjada de l'Estat Islàmic, Colau va assegurar que no es caurà en "l'error" de fer "un tractament de refugiats de primera o de segona". "Totes les persones que fugen del seu país ho fan per necessitat; ningú marxa de casa seva voluntàriament i, per tant, tothom ha de tenir els mateixos drets", va concloure.