E
l tret de sortida de la campanya electoral es va donar ahir a les dotze de la nit. Per davant, quinze dies de campanya abans d'arribar al 27-S, on tots els caps de llista s'estrenen en unes eleccions al Parlament.
El front sobiranista
Per primer cop des que Solidaritat Catalana es va presentar a les eleccions espanyoles del 1907, el conjunt de la majoria de forces sobiranistes es presenten plegades en uns comicis electorals. Tret de la CUP, la candidatura Junts pel Sí suma CDC, ERC i les entitats civils que han liderat el procés sobiranista: l'ANC i "mnium. L'acord preveu que l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, que va de número quatre a la llista, sigui el candidat a la reelecció per presidir un nou govern que ha d'iniciar la «desconnexió» amb Espanya en un termini màxim de 18 mesos. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, és el número 5. De fet, la transversalitat i el protagonisme de la societat civil són dues de les característiques que remarca la llista sobiranista que presenta el 27-S com un plebiscit després que el govern espanyol impedís el referèndum del 9-N.
Redreçar el rumb
La llarga trajectòria en el partit de Miquel Iceta i la seva fidelitat han estat elements clau per a la seva elecció com a cap de llista dels socialistes per intentar aturar la sagnia de vots que pateix el partit des de les eleccions catalanes del 2010. Iceta confia a captar el vot d'aquells electors que, no sent independentistes, rebutgen l'immobilisme del PPC i l'espanyolisme de C's. De fet, davant la proposta de PPC i C's d'articular un bloc pel no a la independència, Iceta ho ha rebutjat argumentant que no vol contribuir a una «política de fronts». La seva proposta de reforma federal de la constitució topa, però, amb contradiccions amb el PSOE sobre el seu abast i el rebuig d'alguns barons al fet que Catalunya gaudeixi d'un finançament específic. A més, el fet que el partit hagi eliminat el dret a decidir del programa electoral podria provocar un traspàs de vots a Catalunya Sí que es Pot
Buscar el vot anti procés
Davant els magres resultats que les enquestes auguraven al PPC en les eleccions del 27-S, la direcció estatal del partit va decidir buscar un revulsiu per evitar una possible patacada electoral que apunten les enquestes. Malgrat que el PPC rebutgi que el 27-S tingui cap caràcter plebiscitari sobre la independència de Catalunya, concedeix una gran importància a les eleccions per al futur del país. Per aquest motiu, Albiol té com a objectiu recollir el vot més hostil envers el procés sobiranista, superant el debat ideològic de l'eix esquerra-dreta. En aquest sentit, ha instat PSC i C's a sumar-se al PPC per conformar un govern «transversal i no nacionalista» després de les eleccions, si els resultats ho permeten.
Reivindicar el «seny»
La formació liderada per Josep Antoni Duran i Lleida encara un dels reptes més importants de la seva història: tenir representació al Parlament presentant-se en solitari després de la ruptura de CiU. Des de 1931 que el partit no es presenta a uns comicis dins de cap coalició. L'exconseller d'Interior Ramon Espadaler és l'encarregat d'aconseguir aquest objectiu com a candidat de la formació democratacristiana.
Unió s'erigeix com a alternativa als «frontismes» i en aquest context, es reivindica com el partit del seny i té com a objectiu pescar els votants tradicionals de CiU que estan descontents amb el gir independentista d'Artur Mas.
Repetir l'èxit de BComú
El triomf de la candidatura liderada per Ada Colau a Barcelona en les municipals va esperonar els dirigents d'ICV-EUiA i Podem a repetir l'experiència de BComú en les eleccions del 27-S. El líder veïnal a la capital catalana Lluís Rabell va acceptar l'oferta de ser el cap de llista, però a diferència de l'exlíder de la PAH, l'exmilitant d'EUiA no és una cara gaire coneguda malgrat haver presidit la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). L'aposta de la coalició és la celebració d'una consulta pactada amb l'Estat i la posada en marxa d'un procés constituent en el conjunt d'Espanya que reconegui l'especificitat de Catalunya. Per aquest motiu, Catalunya Sí que es Pot vol posar el focus en el debat social a més del debat nacional.
Fre al sobiranisme
Després que el president i fundador de C's, Albert Rivera, resolgués la incògnita sobre si es presentaria o no a les eleccions del 27-S per, finalment, optar a ser el candidat a les eleccions al Congrés, el partit «taronja» va escollir la diputada al Parlament Inés Arrimadas com a cap de llista. Aquesta jove advocada -té 34 anys- nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis) ha protagonitzat un ascens meteòric a C's des que al 2011 entrés a formar-ne part. Un fet, però, que no esvaeix els dubtes sobre el seu ganxo electoral tenint en compte l'hiperlideratge que Rivera exerceix al partit. De fet, el líder de la formació estarà molt present en la campanya: hi participarà cada dia, amb un paper destacat en els mítings, i coprotagonitza la imatge electoral tant dels cartells com dels espots. En qualsevol cas, C's aspira a esdevenir la principal força no sobiranista d'àmbit estatal al Parlament, tot aprofitant l'aparent debilitat que pateixen el PSC i el PP a Catalunya. Tant és així que aquesta formació emergent s'ha ofert a liderar un bloc constitucionalista.
Sense aval per a Mas
El fins ara líder de la CUP al Parlament, David Fernàndez, va ser una de les revelacions de la legislatura passada a la cambra catalana. Fernàndez s'ha convertit en una de les figures més populars de la primera línia política catalana. El codi ètic de la CUP impedeix que qualsevol càrrec electe pugui repetir mandat i ha hagut de cercar un nou cap de llista. L'escollit mitjançant primàries ha estat el també periodista Antonio Baños. La política de la CUP en qüestions com la corrupció, les retallades i el sobiranisme va facilitar el salt experimentat en les darreres eleccions municipals, en què la CUP va passar del 2,16% dels vots el 2011 al 7,14% el 2015, i de tenir 101 regidors el 2011 als actuals 372. La CUP aspira a atreure votants independentistes que rebutgen donar suport a Junts pel Sí per no avalar les polítiques de Mas i CDC al Govern. Però també hi ha el risc que es produeixi una polarització entre la llista de Romeva i els partits no sobiranistes que faci perdre protagonisme a la CUP. D'altra banda, el paper de l'esquerra independentista en la propera legislatura pot ser molt rellevant si Junts pel Sí no assoleix la majoria absoluta. La CUP planteja una República Catalana no capitalista fora de la UE i Baños ja ha avançat que «mai» investirà president de la Generalitat Artur Mas.
