El president de la Generalitat i número 4 de Junts pel Sí al 27-S, Artur Mas, va fer ahir una crida a la «negociació» tranquil·la entre Catalunya i Espanya després de les eleccions si els independentistes tenen la majoria. I és que per a Mas, aquesta via «del win-win» permetria evitar «lesions econòmiques» tant al nou estat com a una Espanya sense Catalunya. De fet, per al president la viabilitat econòmica de Catalunya és «evident» i tot i que alguns «s'ho pregunten» ell creu que «Espanya també se'n sortiria». En tot cas, Mas va obrir la porta que en el marc d'aquesta negociació es pacti mantenir part de la solidaritat que ara aporta Catalunya per «no girar l'esquena als territoris d'Espanya».

Junts pel Sí va celebrar ahir la presentació del seu argumentari que sustenta la «viabilitat econòmica» d'una eventual Catalunya independent. Els economistes i candidats a la llista Oriol Amat i Germà Bel es van fer acompanyar per Artur Mas en una roda de premsa que va servir a tots tres per defensar aferrissadament «les xifres i les dades» que als informes del CATN i altres estudis d'economistes catalans avalen la seva tesi. En la seva intervenció, però, Mas va fer especial incís a deixar clar que la seva primera opció és intentar evitar que la secessió provoqui problemes econòmics tant a Catalunya com a Espanya. Convençut de la viabilitat econòmica de Catalunya, Mas va voler remarcar que per a ell, Espanya «també se'n sortiria» sense els catalans, després que segons el president hi hagi gent a l'Estat que «comença a preguntar-se què passaria amb Espanya sense Catalunya». «A mi em seria molt fàcil dir que ho passarà malament, però no ho diré. Jo crec que Espanya se'n pot sortir bé. Hauria de fer coses però les pot fer perfectament; perquè hi ha energia, talent suficient i gent per poder sortir-se'n perfectament. Catalunya és viable i Espanya també», va assegurar Mas.

Amb tot, va cridar l'Estat a «negociar» de forma serena en el procés d'independència per evitar mals posteriors, sobretot a Espanya en el terreny econòmic. «No tindria cap sentit que un procés democràtic com aquest comportés lesions econòmiques a uns i altres. Perquè serien per a Catalunya i per a Espanya. Per això volem una negociació win-win. Aquesta ha de ser la mentalitat, de no lesionar-se. Si ho fem bé, podem sortir beneficiats tots dos», va sentenciar l'actual president de la Generalitat.

Seguir ajudant Espanya

De la mateixa manera, Artur Mas va voler obrir la porta a mantenir part del fons de solidaritat que ara aporta a la resta de l'Estat, després d'una eventual independència de Catalunya. «Si hi ha negociació, seiem a la taula i en parlem, l'actitud de la part catalana ha de ser de bon veïnatge, d'interessos comuns, i quedar-nos el que ens toqui de les càrregues i també dels actius i els passius. Entenc que mantenir uns corrents de solidaritat amb l'Estat també estigui sobre la taula, si el context és aquest», va dir, tot assegurant que a altres parts d'Espanya «no han de pensar que girarem l'esquena als territoris espanyols». «Voldrem seguir ajudant; ja sigui a través d'Europa o directament per un pacte amb l'Estat», va afegir.

50.000 nous funcionaris

En la mateixa presentació, Germà Bel i Oriol Amat van detallat els arguments -molts d'ells ja coneguts i explicats en nombrosos informes{ que sustentarien la seva teoria de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent.

Amb tot, un dels més cridaners va ser el que concreta el cost i el cos de funcionaris que requeririen les estructures del nou estat un cop desconnectat d'Espanya. En aquest sentit, van explicar que la nova estructura ministerial i de l'estat demanaria «entre 50.000 i 70.000» nous treballadors públics, atenent a criteris de funcionari per habitant que asseguren que tenen països europeus semblants a Catalunya. A més, es calcula que la nova estructura estatal implicaria una despesa «d'entre 3.000 i 3.500 milions d'euros» anual, però van remarcar que els ingressos de Catalunya es veurien «incrementats amb escreix» tant per la nova situació fiscal i econòmica, com per les cotitzacions i la creació de feina que suposarien aquests 50.000 o 70.000 nous treballadors. «El nou estat tindrà superàvit», va resumit Amat.

És justament aquesta situació econòmica favorable que plantegenen els independentistes la que els fa pensar, també, que les pensions tindrien assegurada la seva continuïtat i «fins i tot una millora». Segons les dades aportades per Oriol Amat i basades en l'evolució de les cotitzacions entre 1995 i 2011, a Catalunya «les xifres donen un global on Catalunya té un saldo positiu, i en canvi Espanya el té negatiu».

«A més d'un ministre li hauria de créixer el nas com a Pinotxo; han dit moltes mentides sobre les pensions», va sentenciar l'economista i candidat, que va concretar que en aquests anys dels quals es disposa de dades, «tot el que s'ha cotitzat a Catalunya per a la Seguretat Social dóna un saldo positiu de 24.000 milions d'euros, i a Espanya hi ha un dèficit de 82.704 milions».

La pertanyença a la UE

La sortida o no de la UE després de la independència de Catalunya és un altre dels elements que més es debat, també quan es parla de la situació econòmica que podria quedar als catalans si hi ha la secessió. És per això que Artur Mas no va dubtar a emmarcar els arguments dels que avisen que Catalunya quedaria fora de la UE dins de «l'estratègia de la por, per intentar que si algú té dubtes es decanti pel 'no' i no pel 'sí' el 27-S». «Com es treu de la UE un país contra la seva voluntat? Aquesta és la pregunta. No estem fent cua per entrar com diuen alguns, estem ja a dins i som ciutadans de ple dret de la UE», va aformarArtur Mas. En aquest mateix sentit es va expressar Amat, que va confiar que Espanya i Catalunya «negociaran» finalment si el sí guanya el 27-S, perquè «la UE no guanya res amb la independència de Catalunya, però sí perd si no es fa bé, i per tant creiem que hi haurà una negociació obligada per la UE».