Alegria, estelades, festa i reivindicació es barregen a la Meridiana

Les estelades, els crits a favor de la independència, l'alegria barrejada amb l'emoció, la festa i la reivindicació van ser els símbols i les sensacions que van deixar anar a la Meridiana els manifestants procedents de tots els racons de Catalunya.

Dues hores abans de començar la marxa des de Can Dragó a l'alçada de de Sant Andreu, inici de la Via Lliure, el tram de la Meridiana amb Fabra i Puig estava ple de persones impacients per començar a ocupar els carrils centrals del carrer. Uns carrils centrals que es van omplir a partir de dos quarts de quatre de la tarda, molt abans del que havia previst l'organització, cosa que va dificultar l'entrada dels autocars procedents de les comarques del nord del Barcelonès, i que va obligar els passatgers a abandonar l'autocar, baixar a l'alçada de l'estació de Sant Andreu i desplaçar-se a peu al seu tram en direcció a la Sagrera.

Abans del començament de la Via Lliure ja es començaven a sentir els crits d'independència, però es van acabar generalitzant i esclatant en el moment en què van passar els atletes amb el punter en direcció al Parlament. Els punters de la gent, que fins llavors havien servit per ventar i com a visera per protegir-se de la forta calor que planejava per la Meridiana, van passar a ser utilitzats pel que havien estar dissenyats inicialment per l'organització: per apuntar la Via Lliure en direcció al Parlament.

El civisme i l'actitud festiva van dominar els moments previs de la Via Lliure i també durant tota la mobilització. Destacaven, per exemple, les cues ben organitzades davant dels lavabos mòbils instal·lats per l'organització al llarg del recorregut. Margarida Forns, de Vilanova del Vallès i voluntària responsable d'un tram de la Via Lliure, va destacar la importància que la mobilització sortís bé i va desitjar que aquesta fos l'última Diada reivindicativa perquè l'any vinent Catalunya ja sigui independent.

Forns va destacar la disciplina dels manifestants, no només ahir en la Diada sinó des de fa mesos en el procés d'organització de la Via Lliure, que va començar amb la inscripció per reservar plaça en uns autocars que ja es van llogar des del passat mes d'abril. Forns no tenia cap dubte que els manifestants es posarien disciplinadament en el lloc assignat per l'organització. La responsable del tram va explicar que, quan els assistents veien un voluntari, de seguida li preguntaven on s'havien de posar i què havien de fer.

Íngrid Estor, Júlia Bassols i Laura Busto són tres noies castelleres que tot i que per edat no poden votar van assistir a la manifestació i van subrallar que votarien a favor de la independència en cas de poder votar el 27-S. Busto es va mostrar confiada que la Via Lliure sortiria bé perquè «som molta gent» i «algú ens ha d'escoltar i fer alguna cosa».

Mari Carme Coll, una senyora que portava una gran estelada, va assegurar: «Avui és un dia fantàstic, almenys per a mi, que ja tinc uns quants anys i que no sé si veuré tot aquest camí de reivindicació acabar però almenys ho intentaré». En relació amb si tenia clar el que havia de fer a la Via Lliure, Coll va explicar que ja feia dies que ho tenia clar perquè havia seguit totes les instruccions a través d'internet i ja duia preparats els punters de tota la família des de casa.