El ministre d'Exteriors, José Manual García-Margalló, va defensar ahir durant una conferència al Forum de la Nova Economia, una nova via per encaixar el «fet català» a través de la reforma de la Constitució canviant el sistema de finançament per cedir pràcticament tot l'IRPF a Catalunya. Les seves declaracions va provocar una allau de crítiques. Des de Ciutadans van titllar-la d'«ocurrència d'última hora» mentre que el PSC va criticar que el PP canviï de posició «cada 15 dies sobre la reforma de la Constitució. Catalunya sí que es pot, per la seva banda, la qualificar-ho d'idea «brillant» a tocar del 27-S tot insistint que la solució passa per fer un referèndum vinculant.

El titular d'Exteriors va advertir també que si el sobiranisme guanya les eleccions del 27 de setembre «es pot produir una enorme frustració» ja que «no hi haurà declaració d'independència» després dels comicis. «Des del 28 caldrà parlar (ja que el problema català) és un problema etern, no acaba mai, però parlem amb bona voluntat, discutint el que és possible i el que no és possible», va sentenciar. En qualsevol cas, va afegir, «encaixar el fet català en termes constitucionals en la realitat hispànica» requeriria primer garantir que existeix «un consens suficient» sobre que no hi haurà «ruptura» i que les modificacions es canalitzaran «pels procediments establerts» a la Carta Magna. Sobre el sistema de finançament, va dir que l'actual model és «injust» i va plantejar que l'Estat cedeixi gairebé del tot la gestió de l'IRPF a totes les comunitats, a excepció d'allò referent a l'estalvi i als rendiments empresarials.

L'oferta del ministre, basada en un repartiment d'impostos entre l'administració central i les autonomies, consisteix també a cedir del tot a Catalunya els impostos especials com els de l'alcohol i el tabac, de manera que l'Estat retindria principalment l'IVA o bé l'Impost de Societats. Margallo va insistir que aquest model tindria un resultat «semblant» al del concert econòmic i va justificar la negativa del Govern al pacte fiscal reclamat fa alguns anys pel president, Artur Mas, pel fet que només els territoris forals Navarra i el País Basc- tenen dret a una negociació «bilateral» en matèria de finançament. En aquest sentit, va acusar Mas d'utilitzar això com a excusa per plantejar la independència. «No podem discutir com reformem l'estatut d'una comunitat de veïns amb un senyor que té una torxa i vol calar foc a tot l'edifici», va comparar. D'altra banda, va insistir que la secessió deixaria Catalunya fora de totes les institucions europees i internacionals.

Els partits, crítics

Les declaracions del ministre no van tardar a encendre als líders polítics. Mentre Oriol Junqueras va instar-lo a mostrar-li algun document que acrediti que Catalunya quedaria fora de la UE, el candidat de Catalunya sí que es pot, Lluís Rabell, va qualificar-ho irònicament d'idea brillant.

La de Ciutadans, Inés Arrimadas, va advertir que aquesta mesura no solucionaria el problema i la número 2 del pSC, Eva Granados va criticar els canvis d'opinions dels populars i va demanar que no es facin en clau electoralista.