La qualitat dels serveis sanitaris catalans se situa la cua de l'Estat

Baixa quatre punts respecte a l'any passat i només els tenen pitjors a Canàries i València

09.09.2015 | 06:30
La qualitat dels serveis sanitaris catalans se situa la cua de l'Estat

Canàries, València i Catalunya són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris, mentre que el País Basc, Navarra i Aragó tenen els millors, encara que en l'últim any ha continuat un «empitjorament generalitzat» per les «retallades» en la sanitat pública.
Són dades del XII Informe dels Serveis Sanitaris de les CCAA de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, presidida per Marciano Sánchez Bayle, que va demanar ahir que «s'acabin les privatitzacions, les retallades i que canviï la política sanitària perquè la nostra sanitat torni a ser un orgull» a nivell nacional i internacional.
L'estudi, realitzat amb dades del 2014 i algun del 2015 previ a les últimes eleccions autonòmiques, conclou que els millors serveis els ofereix el País Basc, que supera per primera vegada a Navarra -solia ocupar esa primera posició, autonomies seguides per Aragó i també Astúries.
Aquest estudi contempla paràmetres per comunitats com les llistes d'espera, la despesa per càpita, el nombre de llits i professionals, el nombre de quiròfans, cesàries realitzades i proves tipus TAC, la despesa farmacèutica i la valoració dels ciutadans. L'opinió de la ciutadania queda fixada en aquest informe i també reflecteix importants diferències entre comunitats referent a la satisfacció amb la Sanitat.
Els serveis sanitaris són regulars a Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia, La Rioja i Andalusia i són deficients a Madrid, Múrcia, Balears, Castella-la Manxa i Extremadura. I els pitjors es registren a Canàries i València, igual que en els últims sis anys, seguides per Catalunya, comunitat aquesta última que ha retrocedit quatre llocs i ocupa la quinzena posició, quan el 2009 va arribar a estar en la cinquena.
El cas de Catalunya, segons Sánchez, pot ser degut al fet que va ser la primera comunitat en la qual el 2010 es van començar a fer «grans retallades» i els seus efectes s'han anat veient «de forma escalonada».
Per un altre costat, Extremadura ha perdut respecte a l'informe anterior del 2014 dues posicions, i Andalusia i Castella-la Manxa han retrocedit tres llocs; mentre que Múrcia ha pujat quatre llocs i Madrid, tres. El president d'aquesta Federació va assegurar que des del 2009 els serveis sanitaris públics han patit «una agressió continuada», amb un procés de retallades que es tradueix entre 15.000 i 21.000 milions d'euros menys de pressupost en general. A més a més, s'han reduït els recursos humans, amb prop de 40.000 professionals menys.
Va augmentar la disparitat de la qualitat dels serveis sanitaris entre regions i la diferència entre elles és «excessiva», i això «posa en perill la necessària cohesió i equitat entre territoris». També el pes de la sanitat privada és més fort en unes regions que en altres, guanyant en aquest terreny Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema