Catalunya es prepara per rebre uns "2.000" refugiats de Síria que no arribaran "abans de tres mesos". La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, que està convençuda que finalment aquesta xifra "augmentarà", ha remarcat que la seva estada serà "llarga". L'objectiu és donar a tots els acollits una integració plena al sistema sanitari i, als menors en edat escolar, també a l'educatiu. Generalitat i municipis estudien la millor manera de coordinar aquesta ajuda. La idea inicial és que la primera fase de l'acollida es faci a través de la xarxa d'albergs i, en la segona, més estable, se'ls faciliti un habitatge. Les famílies podrien ajudar en tasques d'acompanyament, supervisats per professionals.

La vicepresidenta i consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han presidit aquest dilluns la cimera celebrada al Palau de la Generalitat que ha reunit a les principals entitats i organitzacions del tercer sector que participaran en "l'articulació d'una resposta catalana d'acollida a la crisis migratòria" desencadenada a Síria. Són milions de persones "que busquen un espai de pau i seguretat".

Durant la reunió s'ha acordat exigir al govern espanyol "que es posicioni sobre el nombre total de persones" que vol acollir l'Estat, que faci "públics" els recursos que la Unió Europea destinarà a aquesta qüestió i que agilitzi el tràmit de les peticions d'asil als ciutadans que l'estan demanant els darrers mesos.

L'altra gran part de la reunió ha estat destinada per "coordinar" administració, món local i entitats per decidir com es gestiona aquesta acollida de sirians. Munté ha subratllat que aquesta inclou atorgar-los un lloc on viure però també la plena cobertura sanitària i l'escolarització dels menors.

Fins a la setmana vinent, quan es reuneixin els caps d'estat de la Unió Europea, no serà possible conèixer quants refugiats rebrà l'Estat i, per tant, quants vindran a Catalunya, però Munté ha avançat que les primeres estimacions parlen de "2.000" persones. De ben segur, però, al final "seran més". La seva estada, a més, serà "llarga".

Tot plegat encara es troba en una fase molt inicial i, per tant, resulta molt difícil descriure com serà finalment aquest "mecanisme" de recepció. Sembla clar que en una primera fase, els refugiats seran destinats a la xarxa d'albergs. En una segona, més estable, se'ls facilitarà un habitatge i la integració a la sanitat i l'educació.

El paper de les famílies tampoc està definit. Munté ha remarcat que el canal a través del qual aquestes han de comunicar la seva disposició a col·laborar ha de ser el dels ajuntaments. Des d'aquí se'ls donarà un paper d'acompanyament per facilitar la seva integració i es farà de manera supervisada pels professionals -les entitats del tercer sector-.

En casos de menors que arriben sense els pares, les famílies sí podrien convertir-se en un instrument per acollir-los. Però d'entrada, des de Benestar i Família se subratlla la cautela amb què s'ha de gestionar el fet que una família acabi obrint les portes de casa seva als refugiats per un temps tan llarg i indefinit. S'ha de fer "amb garanties", es matisa.

L'oferiment de les famílies, més de 2.000 ja s'han inscrit en la llista de voluntaris -ha revelat Colau- més enllà de si acaben o no acollint a casa seva els refugiats, "demostra la solidaritat del poble català i de Barcelona" i ha estat clau per "obligar" les administracions a actuar, ha subratllat l'alcaldessa.