Barcelona no s'afegirà, almenys de moment, a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). El vot favorable dels 8 regidors de CDC, del regidor de Demòcrates per Catalunya, ERC (5) i la CUP (3) en el ple extraordinari no va servir ahir per aconseguir l'adhesió a l'AMI en no arribar a la majoria absoluta (21), condició indispensable per a l'ingrés, malgrat aprovar-se la proposta amb 17 vots. C's (5), PSC (4) i PPC (3) van sumar 12 vots contraris, el mateix nombre d'abstencions provinents de BComú (11) i la regidora d'Unió. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar després de la votació que la qüestió sobre l'adhesió no queda «tancada» i va obrir la porta a alguna col·laboració amb l'entitat.

El quart tinent d'alcalde, Jaume Asens, va justificar l'abstenció de BComú per la «pluralitat» de la coalició, on hi conviuen federalistes, independentistes i confederalistes, així com pel compromís de convocar una consulta ciutadana sobre l'adhesió de la ciutat a l'AMI. Així mateix, Jaume Asens va qualificar la iniciativa d'«electoralista» per presentar-la a poques setmanes de les eleccions del 27-S i va posar en dubte que CiU, ERC i la CUP volguessin que s'aprovés l'adhesió.

D'altra banda, va brandar les «reserves» que, assegura, tenen molts independentistes per la ideologia que defensa l'associació. «Hi ha un cert xovinisme dins l'organització», va afirmar per afegir que moltes veus denuncien que l'entitat és un «instrument» al servei de CDC.

De la seva banda, el president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, grup que juntament amb el d'ERC i la CUP han forçat el ple, va acusar els regidors de BComú d'«amagar el cap sota l'ala» per la seva abstenció. A més, va criticar el «paper galdós» d'aquells regidors de la coalició que, votant favorablement a la independència en la consulta del 9-N, no s'hagin manifestat per «tacticisme polític». «Catalunya necessita que Barcelona marqui posició per saber on estem», va afirmar, davant la proximitat de les eleccions del 27-S i la Diada.

Més contundent es va mostrar el republicà Alfred Bosch, qui va anunciar la retirada «simbòlica» de la confiança en Colau després que va votar favorablement de la seva investidura.

Bosch va justificar la decisió per l'incompliment segons Bosch de dos compromisos: la no participació a la Via Lliure a la Meridiana i no haver permès la llibertat de vot entre els regidors de la BComú en la votació.

«Ara és l'hora de mullar-ses», li va etzibara Colau, a qui advertit que amb la seva abstenció «valida» el bloc del «no». «Sí se puede pero no quiere», va afegir en to irònic per negar que la proposta sigui electoralista.

Maria Rovira, de la CUP, va lamentar que el ple no hagi admès a tràmit diverses esmenes del seu grup municipal per debatre en el ple, entre elles les del nomenclàtor de la ciutat amb l'objectiu de «dotar de contingut» el debat independentista.

Durant la seva intervenció, Rovira i María José Lecha van dipositaar una placa de marbre del passeig de Borbó al terra de l'hemicicle per denunciar que encara hi hagin a Barcelona carrers amb noms de reminiscències franquistes.

La cap de files de C's, Carina Mejías, va rebutjar l'ingrés de Barcelona a l'AMI i va lamentar que el de la ciutat sigui «un dels pocs ajuntaments que no ha fet un ple ordinari per tractar els temes que preocupen els ciutadans».

Per Mejías, l'adhesió a l'AMI seria un «frau democràtic», perquè, segons aquesta, Barcelona ja es va pronunciar en contra en les darreres municipals per la configuració actual del consistori. Després de titllar l'entitat d'«instrument al servei de la independència», va definir el moviment sobiranista d'«il·legal, antiquat i populista».

El socialista Jaume Collboni ha explicat que votaria «no» a l'AMI, però que «si poguessin» també votarien «no» a la independència i també a l'Espanya que representa el PP, a qui ha acusat d'atiar la «catalanofòbia».

Collboni va considerar que la proposta d'adhesió té un caràcter «propagandístic per escalfar la campanya independentista». Així mateix, va atribuir l'aposta independentista de Trias i CDC al fet que «continuen tenint un problema amb el 3%». En aquest sentit, va responsabilitar tant Mas com Rajoy de l'auge independentista.

De la seva banda, el popular Alberto Fernández Díaz va definir el ple extraordinari de «primer acte electoral del 27-S». Després de rebutjar la independència de Catalunya, Fernández va reclamar a Colau una «valoració política» sobre l'adhesió a l'AMI i que aclarís si la ciutat formaria part de l'entitat com a membre observadora. D'altra banda, Fernández Díaz va asseverar que l'exhibició d'estelades durant el ple genera un precedent per a la mostra d'altres símbols en propers plens.