El meu vell i entranyable amic Raimon (Pelejero) cantava "De l'home mira sempre les mans". Ara cal donar un altre consell: De les previsions de vot mira la participació. A dia d'avui és la dada clau. No en parlo amb frivolitat ni amb precipitació, i encara menys amb sectarisme.

La veritat és que amb més d'un 70 per cent de participació l'independentisme se'n va en orris. Amb només un 70 per cent la cosa queda dubtosa i amb només un 65 per cent de participació guanya l'independentisme. Per això, per part de la Generalitat pràcticament no hi ha incitació institucional a votar, com tothom pot comprovar.

A dia d'avui, l'independentisme és minoritari en el cens, però està molt mobilitzat. Segur que no guanya en votants, però podria fer-ho en escons, perquè anirà a votar com un sol home, mentre que el "no" serà majoritari en vot però, per no estar mobilitzat, pot no ser-ho en escons. A les darreres municipals, a Barcelona, va pujar la participació i Trias va perdre. Ara a Barcelona continua pujant aquella oposició però a favor de Ciutadans. En canvi, a la circumscripció de Girona la rauxa independentista és immensa. Així, aquí la victòria de la trencadissa és segura.

Gràcies al domini indecent del gran aparell mediàtic, l'independentisme està molt mobilitzat, mentre que la marginació informativa del "no" fa que aquest ho tingui tot costa amunt.

Mirem a la realitat a dia d'avui. Per fer-ho vaig parlar amb altes fonts del PSC i d'Iniciativa. Vaig tenir una sorpresa. Ambdós tipus de fonts em digueren, amb coneixement i sinceritat, que l'àrea metropolitana de Barcelona estava molt poc mobilitzada. Alguna font ho afirmà de manera ben gràfica. Em vaig quedar bocabadat i entristit. Ara bé, ho escric perquè mai no he callat les veritats importants, m'agradin o no.

En vint dies, el "no" pot mobilitzar l'entorn metropolità de Barcelona? No ho sé, però ho veig complicat, malgrat que en els darrers dies Mas i en general el fals front del "sí" han estat afectats per revelacions increïbles que arreu del món democràtic s'haurien traduït per una davallada mortal en vot. Insinuar que el jutge, honest i bon catal, de Torredembarra va ?obrar al servei del PP va ser una vilesa tan immensa que no té nom. També va ser una vilesa que ERC amagués que no va fer res a favor de la regidora d'ERC que ho va denunciar, excepte treure-la de la ?candidatura de les darreres municipals. ERC s'ha embrutat de cap a peus. Res de nou.

Tampoc té explicació possible que no hi hagi una reacció forta contra Mas per passar de negar-ho tot en bloc a limitar-se a afirmar que ell "personalment" no és corrupte, jugant a fer creure que tots els partits ho són. Mas és un clònic de Jordi Pujol, el de no trencar cap branca perquè hi ha nius (farcits de peles, dic jo). És una actitud que fa fàstic moral. També costa de creure que votants tan ultrareacionaris com són els de la vella CDC pugui admetre que Mas pugui passar a ser presoner d'un partit ultraradical com la CUP, com ja ho és d'ERC, la de Tardà.

Vaig revelar, i ho reafirmo, que hi ha una autèntica conjura d'ERC, de seguidors de Romeva i de part de l' ANC per fer que la CUP digui que votarà a un candidat a President només si aquest no és Mas. Tampoc això ha tingut cap difusió més enllà d'aquest diari. En canvi, ves per on, La Vanguardia ha tingut prou espai per informar que una empresa del grup Sumarroca està fent un important negoci a Croàcia. Caram, quina casualitat. Es vol rentar la cara a algú ?

Per ara, cap partit contrari a Mas no diu res respecte a la destrucció de la sanitat pública catalana, malgrat que és un tema sobre el qual l'opinió pública és molt sensible. Aquest silenci no té cap ni peus.

Repeteixo que la participació és un punt clau. Si és alta, de Mas no en quedarà res, ni gall ni gallina. Però per mobilitzar la ciutadania cal els seus opositors polítics, siguin de dreta o d'esquerra, comencin a mobilitzar-se ells mateixos, fent-ho en temes (sanitat, educació, economia, corrupció, Europa, llibertat real d'informació) en els quals Mas és d'una incapacitat i d'una maldat fàcils d'exposar i de combatre. Aquest és el punt clau, el que ens pot evitar ser llençats pel precipici de la demagògia, de l'enfrontament civil i del pèssim govern. Ànims.