Ple del Parlament

Els diputats gironins sumen més de 1.600 intervencions

L'exdiputada socialista Marina Glei ha estat la més activa amb més de mil preguntes al govern

30.08.2015 | 09:23

És evident que hi ha moltes variables i vicissituds del dia a dia dels nostres representants parlamentaris que se'ns escapen. Tanmateix, n'hi ha d'altres que són ben quantificables i accessibles: plens, comissions, intervecions, preguntes... A les portes d'unes eleccions que es preveuen decisives, aquestes dades ens serveixen per passar comptes amb els diputats que han representat els ciutadans de la circumscripció de Girona durant aquesta legislatura curta, que es va encetar amb les eleccions del 25 de novembre del 2015.

Aquests gairebé tres anys tan moguts han fet que la més activa -de mitjana- dels "il·lustres senyors" gironins sigui una diputada no adscrita, Marina Geli. Aquesta política va acabar la legislatura havent-se separat del grup parlamentari del PSC, després de les desavinences amb la direcció del partit respecte la posició que havien de prendre els socialistes catalans davant la declaració de sobirania del Parlament, o la petició de la transferència per a fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya a través de l'article 150.2 de la Constitució Espanyola.

Sobre polítiques de salut

Marina Geli, que ara és membre destacada de Moviment d'Esquerres (MES) i que ocupa el número setze de la candidatura de Junts pel Sí a la demarcació de Girona, va ser qui va intervenir en més ocasions al ple del Parlament de Catalunya -fins a 394 vegades- i va superar de llarg a la resta en nombre de preguntes adreçades al Govern per resoldre per escrit. Les seves preguntes tracten temes des dels terminis de pagament a les farmàcies fins a les previsions d'obertura dels hospitals de Puigcerdà i Olot, passant per l'actuació en els incendis de l'Alt Empordà.

Els diputats del Partit Popular per Girona, Enric Millo i Sergio Santamaría, són els únics -a banda de Geli- que van recórrer amb assiduïtat a les preguntes per respondre oralment per part del Govern.

Millo va dedicar 41 de les seves 90 preguntes a la consulta popular del 9 de novembre; mentre que 27 de les 28 qüestions formulades per Santamaría estaven relacionades amb els centres penitenciaris -condicions, prevenció de la tortura, substitució de la presó Model- i la restant versava sobre l'aprimament de l'Administració pública. Enric Millo, a més, té l'honor de ser l'únic diputat gironí que forma part de la diputació permanent; és a dir, l'òrgan encarregat del poder legislatiu quan s'ha dissolt el Parlament i s'ha acabat el període de sessions. Aquest és, per exemple, l'òrgan davant del qual compareixerà el president Artur Mas la setmana que ve per explicar els motius de la convocatòria electoral del 27-S.

Crida l'atenció també que, exceptuant la moció presentada per Lluís Guinó el 7 de juliol de 2013 sobre "l'ocultació o dissimulació del rostre en l'espai públic i les mesures que s'han d'adoptar en matèria de seguretat pública" i la pregunta que aquest mateix diputat va formular el 16 d'abril del mateix any sobre les mesures per reduir el risc d'accidents a la carretera C-66 entre Banyoles i Girona, cap representant de Convergència i Unió -inclòs el nou president de la Diputació de Girona, Pere Vila- no va presentar cap proposta de moció, interpel·lació o preguntes al Govern -com s'explica, en bona part, perquè era la seva formació la que donava suport a l'executiu.

Per la seva banda, el diputat d'Esquerra Republicana Roger Torrent va dedicar deu de les setze propostes de resolució que va presentar a recórrer la inconstitucionalitat de noves lleis i iniciatives aprovades pel Govern espanyol; algunes de les quals que, des del punt de vista dels republicans, minaven l'autonomia de les institucions catalanes. En són exemples la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa -la "Llei Wert"- o la llei de racionalització de l'administració local.

Encara dins del grup parlamentari d'ERC, destaquen les 2.087 intervencions en comissió del portaveu Sergi Sabrià, sobretot de la Comissió de Control a l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on va actuar com a portaveu del seu grup fins a la seva dissolució el 4 d'agost.

Elena Ribera, d'Unió Democràtica, va ser, en canvi, qui més ponències va presentar -la majoria, projectes de llei-, fins a quinze. Ho va fer, sobretot, en el si de la Comissió de justícia i Drets Humans, en qualitat de portaveu.

Baixa de Montserrat Roura

Montserrat Roura va formar part del grup parlamentari de Convergència i Unió només entre el 8 de febrer i el 20 de març de 2013, un període que no li va permetre presentar cap iniciativa ni realitzar cap intervenció en ple o comissió. Montserrat Roura va entrar al Parlament per tal de suplir la plaça de Santi Vila, ja que aquest va ser nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat, i va ser Xavier Cima l'encarregat de substituir-la a ella quan va ser designada directora dels Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família als Serveis Territorials de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema